Es llegeix a tot arreu, al llit, a la biblioteca, al sofà, al tren, a l’avió, a la platja, al mig del bosc... Fins i tot hi ha qui, atrapat per un llibre, tement perdre’n el fil, llegeix tot caminant. Segur que n’heu vist algun, de lector caminant, amb un ull al llibre i l’altre al carrer -o els dos ulls al llibre... i patapam!-. Ara bé, hi ha llocs adequats per llegir determinades novel·les. Un lloc ideal per llegir Pa negre, d’Emili Teixidor (Columna, 2003), és la masia El Puig de la Balma, una masia preciosa, situada sota una balma, prop de Mura, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, no només perquè permet ambientar-se a l’austeritat i de la vida a pagès de la postguerra, sinó també perquè en aquesta masia van enregistrar-se bona part de les escenes de la pel·lícula basada en el llibre de Teixidor dirigida per Agustí Villaronga (2010). Una pel·lícula que va contribuir a difondre la novel·la de Teixidor, que, de fet, quan va aparèixer ja havia gaudit d’un gran èxit i va rebre tota mena de premis literaris.

L’historiador Borja de Riquer explica quines són, al seu parer, les raons de l’èxit d’aquesta obra, que és un bon retrat d’un país desballestat, ple de revenges, odis i vexacions on els vencedors de la guerra volen passar factura i humiliar els vençuts: “ Pa negre és una excel·lent barreja de la memòria d’una època miserable i trista amb una ficció construïda a partir del pensament i l’actuació d’un nen. Teixidor, un bon coneixedor de la psicologia infantil, s’adreça als adults mostrant, amb una tècnica narrativa brillant, com l’Andreu ens explicava la seva vida de quan tenia uns 10 anys”.

La socialització de la por

“Amb un pare represaliat per roig i una mare desesperada, el petit protagonista fa constants reflexions sobre les conductes humanes i es demana el perquè d’aquelles circumstàncies tan hostils”, diu Borja de Riquer. “I amb ell seguim la transformació d’un nen, cada cop més distant i misteriós, que primer assumeix amb ràbia la difícil condició de desvalgut i després, amb una sang freda desconcertant, accepta la necessitat de fugir d’aquell entorn familiar miserable per endinsar-se en un món aliè”, afegeix De Riquer.

“La novel·la de Teixidor mostra com la socialització de la por, el foment de la delació i l’exclusió social pretenien no només la misèria material, sinó també la desfeta moral dels vençuts”, diu. I conclou: “ Pa negre reflecteix com poques novel·les el cansament psicològic i moral, l’angoixa, la inseguretat i la desesperació que aboquen una mare a renunciar al seu fill i porten un nen a prendre les decisions d’un adult”.