11/12/2016

Petites captures d'eternitat

2 min
Petites captures d’eternitat

Li correspon a l’espectador fondre i sintetitzar els petits punts que formen el vermell vigorós del barret del banyista assegut en primer pla. Després la retina gira al voltant del barret i va capturant els diversos components del quadre: els altres banyistes, el riu, la figura estirada sobre la gespa, el gosset, les barques, el pont, els arbres i el cel, un cel que és una continuació de la simfonia de blaus que comença al riu. Tot és real però amb la realitat dels somnis. El temps està aturat, com capturat per l’eternitat. Aquest és, potser, el sentit de Banyistes a Asnières de Georges Seurat.

Em va costar reconèixer el valor de Seurat fins que un dia vaig passar l’estona suficient davant del quadre a la National Gallery de Londres. Fins a aquell moment el veia atrapat entre l’esplendor de l’impressionisme i la subversió preexpressionista. Però Seurat ocupa un lloc propi en la història de la pintura i cristal·litza en certa manera l’anhel baudelairià de modernitat mostrant la fugacitat de la vida quotidiana com si fos una atmosfera atemporal. Seurat incorpora la gent comuna als seus grans olis donant-los una aura de quietud eterna. Ell mateix ho resumia molt bé quan indicava que volia donar una dignitat pròpia dels frisos grecs a les persones anònimes que nodrien la quotidianitat.

La solemnitat onírica dels seus protagonistes recorda molt les obres de Piero della Francesca, pintor al qual Seurat admirava per sobre dels altres artistes. Ell també, en els seus frescos monumentals, volia representar l’eternitat de l’instant. Les escenes de Piero, d’un increïble rigor formal, són escenes que semblen somiades. Quatre segles després, Georges Seurat aconsegueix el mateix efecte, però ja no amb sants i condottiere sinó amb uns modestos banyistes que, sota el seu pinzell, aconsegueixen la dignitat d’herois clàssics.

stats