Publicitat
Publicitat
image-alt

COMPANYS DE VIATGE

RAFAEL ARGULLOL

On som nosaltres

Encara avui hi ha a Londres un club que sosté que les obres de Shakespeare no van ser escrites per ell sinó pel seu contemporani Christopher Marlowe. Segons aquesta opinió -o aquesta obsessió-, Shakespeare...

La verdad de las palabras

Hay algo casi indescifrable en la recepción histórica de las obras literarias y, sobretodo, de sus autores. Hay escritores que, después de alcanzar gran influencia en su tiempo, desaparecen por un largo...

Art enfront de vida

Q uan, pòstumament per exprés desig de l’escriptor, es van publicar els Diaris de Thomas Mann, els lectors van poder comprovar que, en certa manera, el novel·lista havia habitat en la mateixa contradicció...

Art enfront de vida

Quan, pòstumament per exprés desig de l’escriptor, es van publicar els Diaris de Thomas Mann, els lectors van poder comprovar que, en certa manera, el novel·lista havia habitat en la mateixa contradicció...

Arte frente a vida

Cuando, póstumamente, por expreso deseo del escritor, se publicaron los Diarios de Thomas Mann, los lectores pudieron comprobar que, en cierto modo, el novelista había habitado en la misma contradicción que...

La veritat de les paraules

H i ha alguna cosa gairebé indesxifrable en la recepció històrica de les obres literàries i, sobretot, dels seus autors. Hi ha escriptors que, després d’aconseguir gran influència en el seu temps,...

La grandeza de un fracaso

Que el perdedor declare su triunfo puede ser un acto de obcecación, temeridad o consuelo. Más complejo todavía es que el ganador declare su derrota, un gesto difícil de entender en la distancia corta pero...

La grandesa d’un fracàs

Que el perdedor declari el seu triomf pot ser un acte d’obcecació, temeritat o consol. Encara és més complex que el guanyador declari la seva derrota, un gest difícil d’entendre en la distància curta però...

La grandesa d’un fracàs

Que el perdedor declari el seu triomf pot ser un acte d’obcecació, temeritat o consol. Encara és més complex que el guanyador declari la seva derrota, un gest difícil d’entendre en la distància curta però...

Els records del cos

A Alexandria hi ha una casa museu dedicada a Konstandinos Kavafis. No sé com està actualment, si és que encara existeix, però quan vaig anar a visitar-la, el 2007, era un pis modest en què tot semblava...

Los recuerdos del cuerpo

En Alejandría hay una casa museo dedicado a Constantin Kavafis. No sé en qué estado se halla en la actualidad, si es que aún existe, pero cuando fui a visitarla, en 2007, se trataba de un piso modesto en el...

La gran visión

Hay escritores extraordinariamente visuales. Sus palabras son manantiales de imágenes. Shakespeare, Poe, Baudelaire, Proust,… Ninguno, sin embargo, como Dante. Quizá por esto ha sido el poeta favorito de...

La gran visió

Hi ha escriptors extraordinàriament visuals. Les seves paraules són brolladors d’imatges. Shakespeare, Poe, Baudelaire, Proust… Cap, no obstant això, com Dante. Potser per això ha estat el poeta favorit...

El mar como conocimiento

La literatura necesitaba hasta tal punto al mar que bien podríamos decir que, sin existencia del mar, a penas existiría la literatura. El Poema de Gilgamesh recorre el mar, la Ilíada se desarrolla bajo la...

El mar com a coneixement

La literatura necessitava fins a tal punt el mar que bé podríem dir que, sense l’existència del mar, amb prou feines existiria la literatura. El Poema de Guilgameix recorre el mar, Ilíada es desenvolupa...

Record del laberint

En arribar per primera vegada a Creta em vaig adonar fins a quin punt som guiats per les idees i imatges que tenim respecte a un lloc: tenia al davant les impressionants muntanyes que coronen l’illa però en...

Recuerdo del laberinto

Al llegar por primera vez a Creta me di cuenta hasta qué punto somos guiados por las ideas e imágenes que tenemos respecto a un lugar: yo tenía delante las impresionantes montañas que coronan la isla pero...

El atlas de las pasiones

Auguste Rodin estaba obcecado con representar en bronce a Honoré de Balzac. De hecho estaba convencido de que este, en su literatura, había llegado a una profundidad en el análisis de las pasiones que a él,...

L'atles de les passions

Auguste Rodin estava obcecat a representar en bronze Honoré de Balzac. De fet, estava convençut que Balzac, en la seva literatura, havia arribat a una profunditat en l’anàlisi de les passions que a ell, en...

La gran espera

Con frecuencia utilizamos términos como kafkiano y surrealista para referirnos a situaciones de la actualidad. Sin embargo, muchas veces lo verdaderamente adecuado sería utilizar un adjetivo que no existe o...

La gran espera

Amb freqüència utilitzem termes com kafkià i surrealista per referir-nos a situacions de l’actualitat. No obstant, moltes vegades seria realment adequat utilitzar un adjectiu que no existeix o que no es fa...

El nómada ciego

De cuantos he leído, si tuviera que quedarme con una obra que absorba la condición humana me quedaría con Edipo Rey y si tuviera que escoger el pasaje fundamental de esta obra me quedaría con el que...

El nòmada cec

De totes les obres que he llegit, si n’hagués de triar una que absorbeixi la condició humana triaria Èdip Rei, i si hagués de seleccionar el passatge fonamental d’aquesta obra em quedaria amb el que...

La torre del boig

Ernst Friedrich Zimmer era un humil fuster de Tübingen. Durant 36 anys va cuidar un home al qual consideraven boig en una torre que s’aixecava -i s’aixeca- a la riba del riu Neckar al seu pas per aquella...

La torre del loco

Ernst Friedrich Zimmer era un humilde carpintero de Tubingia. Durante 36 años cuidó a un hombre al que consideraban loco en una torre que se alzaba -y se alza- a orillas del rio Neckar, a su paso por...

La pintura com a amistat

Amb aquest text dono per acabada la sèrie d’articles titulada Teatre Europa. Per aquest teatre hi han desfilat 169 pintors al llarg de 169 setmanes. Hi he representat el meu museu imaginari, que, de ben...

Canvi de pell, canvi de vida

Que la vida és una metamorfosi contínua és una intuïció antiga que ha confirmat la ciència moderna. Les nostres cèl·lules moren i es regeneren contínuament. Som, per tant, una successió de morts i...

Abans de la revolució

L'arquitecte austríac Adolf Loos va fer famosa la sentència: “L’ornament és delicte”. Encara que tampoc admiro els excessos de puresa formal, fonamentalment li dono la raó. Loos es referia, sobretot, al...

Abans de la revolució

L’ arquitecte austríac Adolf Loos va fer famosa la sentència: “L’ornament és delicte”. Encara que tampoc admiro els excessos de puresa formal, fonamentalment li dono la raó. Loos es referia, sobretot, al...

La pèrdua del paradís

Els homes, en totes les mitologies, han tractat d’explicar-se el perquè de les seves adversitats. Substancialment la definició de la fragilitat humana ha coincidit: el pas del temps, la mort, la malaltia,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >