Al nord-oest de la Península, concretament a la regió portuguesa de Trás-os-Montes i a les províncies d’Ourense, Lleó i Zamora, coincidint amb el solstici d’hivern s’hi celebren les Mascarades. És una tradició pagana que procedeix de temps preromans i que té l’objectiu d’atreure la bona sort i la fertilitat a les terres i els veïns del lloc on se celebra. I una de les Mascarades més famoses i emblemàtiques és la que té lloc a un poble de Zamora, Montamarta, que atreu molt turisme internacional, ja que és segurament la més antiga registrada a la Península.

“No només és especial per això sinó perquè el Zangarrón de Montamarta és diferent de la resta de Mascarades, perquè és l’única que se celebra en dos dies diferents, l’1 i el 6 de gener, i té un únic personatge, mentre que la resta només fan la festa un dia i sempre surten diversos personatges”, explica José Ramon Pérez, el sastre que confecciona actualment el vestit del Zangarrón, el personatge que surt a fer la Mascarada. “A més, el Zangarrón és l’única Mascarada que mai ha desaparegut, sempre s’ha celebrat, any rere any, mentre que d’altres lamentablement s’han hagut de rescatar perquè la tradició s’havia perdut”.

El José Ramón és un dels ambaixadors del Zangarrón i, com sol passar als pobles en què la tradició ha perdurat i es viu intensament, ho considera “segell d’identitat, tradició i sentiment”. Explica que l’origen del Zangarrón es vincula al solstici d’hivern i representa un personatge “demoníac, però no dolent sinó màgic, ja que atreu la bona sort al poble”. “La màscara del dia de Cap d’Any és negra perquè representa el dol per l’any que se n’ha anat, és maligna i espanta els mals auguris, expulsa el que és vell, que ha quedat enrere, per donar pas al que és nou; per això també el vestit porta una cama de color groc i l’altra marró. La màscara es remata a dalt amb orelles de llebre, això és primordial, sempre n’ha portat. En canvi, el del dia de Reis representa un diable bo que porta la sort al poble, i fertilitat a la terra. En diem diable de gala, amb la seva màscara vermella. La vestimenta inclou una cama groga i una altra de vermella, amb moltes flors i cintes, i la mantilla és de colors molt vius, mes alegre”.

En relació a la persona triada per ser Zangarrón la tradició ha anat evolucionant. Antigament es deia que era un recaptador d’impostos que es cobria la cara per vergonya i després la persona més necessitada del poble, però més tard el relleu el van agafar els quintosdel poble: ara, amb canvis, aquesta tradició es manté amb els joves que tindrien edat de fer el servei militar. En tot cas, el Zangarrón sempre és un home que ha de ser originari del poble que es tria per sorteig mesos abans de la festa.

La jornada, igual els dos dies, comença de bon matí quan els mossos del poble van a la casa del Zangarrón a despertar-lo amb els esquellots i cantant. Cap a les 6.30 hores van tots a la seva penya, on el sastre li cus el vestit al cos, una operació llarga que dura unes tres hores. Cap a les 9.30 hores del matí comença la desfilada pel poble, casa per casa, demanant les estrenes de Nadal, i perseguint els joves, que l’empaiten, i a qui ha de donar tres cops a l’esquena amb el trident. El matí acaba amb una pujada a l’ermita, on es fa una missa que inclou un ritual en el qual el Zangarrón entra al final i punxa dos pans beneïts per sortir després sense donar l’esquena a l’altar i fent tres reverències a l’autoritat, una cerimònia que anirà repetint al llarg del dia. La festa continua a la plaça, on es repeteixen les persecucions al jovent fins que cau defallit. “Els dos dies posteriors no et pots moure, però l’esforç s’ho val”, diu Jonathan Pérez, que va ser Zangarrón el dia de Reis de l’any passat. “La transmissió de la tradició continua i segur que durarà molts anys més”, conclou.