L’autisme s’ha convertit els últims anys en una malaltia cada cop més freqüent. Als Estats Units, per exemple, a principis de segle n’hi havia un cas per cada 166 nens, mentre que una dècada després la xifra havia pujat a un de cada 68. Un motiu podria ser que ara es diagnostiquen casos que abans passaven desapercebuts, però un increment tan espectacular fa sospitar que pot haver-hi altres raons. Un estudi recent en ratolins proposa que podria estar relacionat amb la microbiota que hi ha als intestins.

S’anomena espectre autista un conjunt de desordres neurològics que afecten les interaccions socials, sovint acompanyats de comportaments repetitius i dèficits intel·lectuals. La classificació inclou variants lleus, com la síndrome d’Asperger, i altres de més limitants, com l’autisme pròpiament dit. Els símptomes solen ser evidents abans dels tres anys i els afectats tenen en comú un problema de desenvolupament del cervell que altera les connexions entre les neurones. Les causes encara són desconegudes, i la gran pregunta és si tenen un origen predominantment genètic o ambiental. Els estudis publicats fins ara no han arribat a cap conclusió definitiva, cosa que indica que possiblement tots dos siguin rellevants.

L’AMBIENT INFLUEIX

Abans es pensava que l’herència era el factor principal, però després es va proposar que els canvis genètics responsables podrien no venir dels pares, sinó ser adquirits pel malalt en algun moment del seu desenvolupament. Últimament estan guanyant pes les hipòtesis que assenyalen que l’entorn hi juga un paper decisiu. S’ha descartat que les vacunes hi tinguin res a veure, com alguns han cregut durant molt temps, perquè no hi ha cap prova científica que ho demostri. Però, en canvi, altres elements podrien resultar claus.

Segons un estudi recent publicat a PLOS Computational Biology, científics de la Universitat de Chicago han trobat algunes claus sobre la relació amb l’ambient. Van estudiar 100 milions d’històries clíniques de pacients diagnosticats d’autisme a tots els Estats Units i van comparar-les amb la incidència de malformacions genitals en nadons mascles, que són especialment sensibles a l’exposició a tòxics ambientals (els pesticides, per exemples). Van trobar-hi una relació directa: com més malformacions hi havia en una àrea, més casos d’autisme es diagnosticaven. No és cap prova definitiva, però alimenta la sospita que pot haver-hi algun component extern que hi influeix.

PROBLEMES INTESTINALS

Un altre treball del California Institute of Technology, publicat a la revisat Cell, suggereix que els bacteris que hi ha al tub digestiu hi podrien tenir alguna cosa a veure. La idea parteix de l’observació que fins al 80% dels nens autistes tenen problemes gastrointestinals importants, com diarrea, constipació o inflamació (colitis). Els investigadors van agafar uns ratolins modificats genèticament que presentaven símptomes semblants a l’autisme i van veure que, efectivament, tenien problemes de colitis. A continuació van tractar-los amb Bacteroides fragilis, un bacteri que se sap que repara les parets de l’intestí. Després de tres setmanes, la inflamació intestinal havia millorat i, sorprenentment, els animals es comportaven de manera semblant als normals. Això suggereix que canviant la composició dels bacteris que hi ha als intestins es pot incidir sobre el comportament d’un animal, a través de mecanismes encara desconeguts. Tot i estar lluny de poder-se aplicar en humans, obre noves possibilitats d’estudi i tractament.

Malgrat aquests avenços, l’autisme continua sent una malaltia contra la qual es pot fer poca cosa. S’han identificat causes possibles, però encara no s’ha trobat un culpable que expliqui l’augment de casos de les últimes dècades. Fins que això no sigui possible, la curació i la prevenció estaran limitades. La complexitat de la recerca fa pensar que encara queda molta feina per fer. __ Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester.