Diumenge 28/09/2014

Els Nobel amb més sentit de l’humor

Els Ig Nobel, guardons que parodien els que atorga l'Acadèmia Sueca, premien recerques amb una vis còmica, per absurdes, per contradictòries o perquè, en realitat, amaguen alguna cosa més rellevant. Aquest any han rebut el premi investigadors catalans per un fuet probiòtic

Mònica L. Ferrado
5 min

ENCARA NO HI HA CAP CATALÀ QUE HAGI GUANYAT UN PREMI NOBEL. No obstant això, ja són tres els grups de recerca d’aquí que han sigut premiats amb els Ig Nobel de l’associació Improbable Research, que reconeix recerques que en un primer moment fan riure, però que també fan pensar i obren noves perspectives. En l’edició d’enguany, amb una gala ben glamurosa a la Universitat de Harvard, l’IRTA ha guanyat un d’aquests guardons per haver creat un fuet que fermenta amb bacteris obtinguts a partir de la femta de nadons.

Diuen que la maduresa d’una societat es pot mesurar pel seu sentit de l’humor. No és estrany que els científics anglosaxons, al capdavant de la recerca mundial, siguin també els més premiats pels Ig Nobel. D’Ig Nobel també n’hi ha de ben il·lustres i orgullosos, com per exemple André Gueim, un físic amb un paper clau per al desenvolupament del grafè, que l’any 2000 va guanyar per haver aconseguit que una granota levités amb uns imants. El 2010 va guanyar el premi Nobel que atorga l’Acadèmia Sueca. Entre els guardonats que formen part de la història dels premis hi ha des d’un estudi publicat el 1976 a Nature sobre l’asimetria escrotal en homes i escultures antigues, o el de ferides ocasionades per caigudes de cocos (un autèntic problema en certs països). Es tracta de riure amb la ciència (i no de la ciència, esclar). De vegades també tenen un vessant crític, com els dos Ig Nobel que es van atorgar al polèmic investigador francès Jacques Benveniste (mort el 2004) per la seva recerca en homeopatia, en què no tan sols afirmava que l’aigua tenia memòria, sinó que aquesta informació es podia transmetre per telèfon i per internet.

Entre els Ig Nobel catalans hi ha la recerca de Núria Sebastián, actualment a la Universitat Pompeu Fabra però que el 2007, en el moment de rebre el premi, treballava al Grup Neurociència Cognitiva de la Universitat de Barcelona. El seu grup va demostrar que les rates de laboratori de vegades no distingeixen entre l’holandès i el japonès. El 2006 van rebre el guardó investigadors de la Universitat Politècnica de València, entre els quals Antoni Mulet, Josep Xavier Benedito, Josep Bon i Carme Rosselló, que van fer un estudi sobre la influència de la temperatura en la velocitat dels ultrasons en el formatge cheddar. Malgrat la sorpresa que provoca l’enunciat, resulta d’utilitat per determinar la maduresa i la textura d’aquest tipus de formatge. El 2002 el dissenyador industrial Eduard Segura, de Valls (Alt Camp), va merèixer un Ig Nobel per haver inventat una rentadora per a gats i gossos, que de fet actualment es comercialitza a tot el món.

UN FUET AMB BACTERIS DE NADONS

Els investigadors catalans han merescut l’Ig Nobel de nutrició per haver explorat la utilització de bacteris que hi ha a la femta dels nadons. Seguint la filosofia dels organitzadors, sona curiós. En pensar en el rerefons, es tracta d’una línia de recerca sobre probiòtics, bacteris que evidentment són al tracte intestinal i que quan no hi són la salut se’n ressent, tal com han evidenciat molts altres estudis. En aquest cas, es tracta de soques de bacteris de l’àcid làctic potencialment probiòtiques a partir de femtes de nadons sans. Després de purificar-les i cultivar-les al laboratori, van avaluar les seves propietats funcionals, la seva capacitat per aconseguir una bona fermentació de l’embotit, la seva supervivència al pas pel tracte gastrointestinal i la seva activitat per fer front a patògens. Els investigadors recomanen una ingesta diària de 10 grams d’aquest probiòtic.

EL PODER D’UNA PELL DE PLÀTAN

L’Ig Nobel de física d’aquest any l’ha guanyat un equip de científics japonesos de la Universitat de Kitasato (una universitat privada de Tòquio) per un estudi de les capacitats de la pell de plàtan per fer relliscar. Després de prendre més de 60 mesures van arribar a la conclusió que la pell del plàtan és més relliscosa que la de les pomes o les mandarines. De fet, el que van obtenir és el “coeficient de fricció de la pell del plàtan en trepitjar-lo”. En el procés resulta clau un component: el gel fol·licular polisacàrid que hi ha a la pell i que absorbeix la sola de la sabata en trepitjar la pell de la fruita en qüestió. No obstant això, hi ha una inclinació concreta a partir de la qual es rellisca o no.

JESÚS APAREIX AL PA TORRAT

El premi de neurociències ha sigut per a un equip de la Universitat de Toronto, al Canadà, que ha estudiat què passa dins del cervell de les persones que afirmen que poden veure la cara de Jesús impresa en una llesca de pa torrat. És conegut que el cervell humà tendeix a crear imatges de cares amb l’estímul de formes i ombres. N’hi ha que veuen una cara de persona a la Lluna o a Mart. La meitat dels voluntaris que van participar en l’estudi van veure cares. També van estudiar les àrees del cervell relacionades amb l’efecte.

ON VAN DE VENTRE ELS GOSSOS?

Investigadors de la Universitat Txeca de Ciències de la Vida, a Praga, van estar observant gossos fins a arribar a la conclusió que per anar de ventre alineen l’eix del seu cos amb les línies dels camps geomagnètics nord-sud de la Terra. En les conclusions de l’estudi, publicat a Frontiers in Zoology, els investigadors indiquen que els resultats forcen els metges i els biòlegs a reconsiderar seriosament l’impacte magnètic de les tempestes sobre els organismes vius. Per arribar a aquestes conclusions els investigadors van observar 2.478 deposicions de gos.

Entre els guanyadors del 2014 també hi ha un estudi amb gats de la Universitat de Michigan que ha arribat a la conclusió que els gats són perillosos per a la salut mental de les persones. És més, segons els investigadors, als amos que pateixen depressió els gats els mosseguen més. Això, a més, incrementa el risc de contagi per toxoplasmosi.

L’ART MÉS HORRORÓS FA MAL

Un altre dels guardonats ha sigut un estudi italià en el qual s’ha vist que contemplar un quadre que es considera bonic alleugereix el dolor que provoca un raig làser a la mà. Per contra, si el quadre és lleig, el dolor augmenta. En el camp de la salut, també han premiat un treball de la Universitat de Michigan que ha demostrat que un trosset de cansalada és un bon mètode per taponar el nas d’un nadó quan pateix una hemorràgia. El treball s’ha fet amb criatures que pateixen trombastènia, una malaltia que no permet que la sang coaguli bé per la falta d’una proteïna.

ÓSSOS POLARS I RENS

Investigadors de la Universitat d’Oslo sospitaven que els rens i els óssos polars no eren gaire amics. Per obtenir la certesa que atorga el mètode científic van decidir situar-se a prop dels rens vestits primer amb roba de muntanya fosca i després disfressats d’ós polar. Van poder calcular que amb la disfressa els rens s’allunyaven més. El més sorprenent (per no dir obvi) és l’apreciació que com més a prop era l’ós disfressat, més s’allunyaven.

ANAR A DORMIR TARD

Investigadors australians i anglesos han fet un estudi sobre les persones que van a dormir tard, que ha sigut premiat en la categoria de psicologia. Conclouen que qui va a dormir més tard de les 12 i s’aixeca tard és més propens a patir alguna psicopatologia, a ser més narcisista, manipulador. Per contra, aixecar-se aviat protegeix.

ECONOMIA, PUTES I DROGUES

Els Ig Nobel també reconeixen les ciències econòmiques, tot i que n’hi ha que no les consideren realment una ciència. En aquesta ocasió el premi és per a tot el govern italià per haver estat el primer executiu d’un país europeu que incrementa la seva economia incloent-hi en els càlculs la prostitució, les drogues il·legals i el contraban.

stats