Publicitat
Publicitat

ARA Llegim

Mig segle sense William Faulkner

Alfaguara publica 'La mansión' i una selecció de cartes. Edicions de 1984 prepara noves traduccions de diverses de les novel·les, que seran publicades a partir del primer semestre de l'any vinent

El 6 juliol de l'any 1962 un atac de cor va fulminar a un dels millors escriptors del segle XX, William Faulkner. Diverses r eedicions en paper i en digital celebren i reclamen la lectura de la seva obra.
La reaparició de la seva novel·la "La mansión", amb nova traducció i, sobretot, la publicació del llibre "Cartas escogidas", amb més de cinquanta missives inèdites fins ara en castellà, i d'altres nou títols que des d'avui estan disponibles a la xarxa en format e-book (entre els quals hi ha tots els contes reunits, "Luz de agosto" i "Santuario"), commemoren aquest mig segle sense l'escriptor més emblemàtic del sud dels Estats Units.
Edicions de 1984 prepara noves traduccions de diverses de les novel·les, que seran publicades a partir del primer semestre de l'any vinent.

Un gran renovador de la ficció
William Faulkner (1897–1962), creador d'una prosa complexa, amb salts en el temps, monòlegs interiors i joc de veus que circulen com rius subterranis, va escodrinyar el cor de l'home i les seves tragèdies enmig de la societat meridional. I ho va fer al llarg d'una vida dedicada a la poesia, el relat, les novel·les, l'assaig i l'article, però sense oblidar la beguda, una altra de les seves passions.
Va ser una gran renovador de la ficció, explica María Fasce, l'editora d'Alfaguara, el segell en el qual apareixen aquestes reedicions que commemoren i celebren l'autor de 'El soroll i la fúria'.
'Cartas escogidas', que poden llegir-se com l'autobiografia del propi autor, superen l'edició que es va fer a Seix Barral en els anys vuitanta. El llibre, que va ser publicat de manera pòstuma, reuneix totes les cartes que va escriure el premi Nobel des de 1918 fins que va morir sense la intenció que fossin publicades, recorda l'editora.
Va ser la seva filla, Jill Faulkner Summers, qui va autoritzar finalment que es publiquessin per al bé de la literatura universal, encara que l'escriptor, com recorda en el pròleg el responsable d'aquesta selecció, Joseph Blotner, era una persona molt reservada.
En aquestes cartes es veu un Faulkner dialogant amb la seva mare, en els seus primers viatges per Europa, la seva relació amb els editors, la fermesa, disciplina i gran capacitat de treball, així com la seva passió per publicar i la preocupació pels diners.
Per a María Fasce, aquestes reedicions són fonamentals per a tornar a un escriptor que ha estat de vital importància i mestre per a altres grans com Borges o Onetti, per a qui Faulkner era "un dels més grans artistes del segle".

Més continguts de