Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) i Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1974) van començar a intercanviar-se cartes el 2010. Les dues escriptores defensaven les seves idees, compartint la mateixa solució de futur per a Catalunya: la independència. Un any després, aquesta correspondència veu la llum amb Cartes d'independència a la vora d'una tassa de te (A Contra Vent, 2011), on les dues escriptores defensen el seu ideari independentista amb humor i passió.

Simó i Gabancho es van conèixer fa molts anys, quan aquesta darrera va arribar a Barcelona i Isabel-Clara Simó li va donar la primera oportunitat per escriure a la revista Canigó. Es van començar a escriure regularment debatent sobre el feminisme, la vida i la literatura acompanyades per una tassa de te. Un "plaer" compartit per totes dues de "pensar pausadament" que les ha animat a publicar la correspondència.

La idea inicial, explica Gabancho, era "parlar de coses de dones, frívoles i serioses". "En la primera carta, comencem analitzant el feminisme, però per l'activitat de totes dues la independència, de manera impertinent, es va imposar", ha reflexionat l'escriptora nascuda a Buenos Aires.

"Dissentim en moltes coses però en el fonamental, la independència, hi estem d'acord", ha afegit Isabel-Clara Simó. Per Gabancho, no cal renovar l'independentisme, sinó només "pentinar-lo, reagrupar-lo i redreçar-lo" perquè les idees "estan clares i el camí que s'ha de seguir tothom el sap".

Escrit com si fos una conversa però amb monòlegs -les cartes-, defensen que "no hi ha idees noves, fa 300 anys que donem voltes sobre el mateix", explica Clara Simó. Tant Simó com Gabancho ho tenen clar: "Volem un trencament democràtic, pacífic i sense violència per acabar sent bons veïns", asseguren.