Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Inma Chacón queda finalista amb 'Tiempo de arena'

Javier Moro guanya el premi Planeta

Javier Moro ha guanyat el premi Planeta amb la novel·la històrica El imperio eres tú . Inma Chacón, germana de Dulce Chacón, ha estat finalista amb Tiempo de arena.

El jurat de la 60a edició del premi Planeta ha decidit recompensar dues novel·les històriques, tendència que ha fet forat al mercat editorial aquests darrers anys. Tant el guanyador, Javier Moro, com la finalista, Inma Chacón, han escrit novel·les amb esquers comercials evidents.

Javier Moro Lapierre (Madrid, 1955), guanyador del premi amb la novel·la El imperio eres tú , trasllada el lector al Brasil, concretament a la cort de l'emperador Pere I. Segons Moro, "aquest emperador va forjar la independència d'Amèrica i era un personatge pintoresc i sorprenent". L'escriptor ha estat un dels col·laboradors assidus del tàndem Dominique Lapierre i Larry Collins, autors de bestsellers com La ciudad de la alegría (Seix Barral, 1985). Després de signar amb Lapierre Era mitjanit a Bhopal (Planeta, 2001), la projecció de les novel·les de Moro va créixer sensiblement: tant Passió índia (Columna, 2005) com El sari vermell (Columna, 2008) han estat èxits de vendes gràcies a la combinació de paisatges exòtics, elements d'intriga i passions difícils de controlar.

Inma Chacón (Zafra, 1954), que s'ha emportat els 150.250 € de dotació de la novel·la finalista amb Tiempo de arena , ha dit que la seva història tracta de dones, reivindicació i igualtat davant l'educació, i està situada a finals del segle XIX i principis del XX. Les protagonistes de l'obra són tres germanes que lluiten pels seus drets.

Chacón té una trajectòria literària menys abundosa que Moro. Va debutar com a novel·lista l'any 2005 amb La princesa india (Alfaguara), una història d'aventures ambientada a l'Amèrica del segle XV en què les vides d'una jove asteca amb poders sobrenaturals i un capità de l'exèrcit d'Hernán Cortés es creuen de manera inesperada. Amb La princesa india , Inma Chacón reprenia la idea que a la seva germana bessona li havia rondat pel cap durant anys. Dulce Chacón (1954-2003) va publicar cinc poemaris i quatre novel·les abans que li diagnostiquessin un càncer de pàncrees que va acabar amb la seva vida en poc més d'un mes.

Exotisme

La 60a edició del Planeta ha premiat l'obra de dos escriptors d'esperit inquiet i viatger, apostant per novel·les ambientades en temps passats i llocs exòtics, o bé "històries trepidants que es llegeixen bé", en paraules de Carlos Pujol, secretari del premi des de fa 40 anys.

Un premi amb un recorregut tan llarg com el Planeta ha donat lloc a tota mena d'anècdotes, encerts i fins i tot alguna relliscada memorable. Creat per José Manuel Lara Hernández (1914-2003), el premi Planeta s'ha fet públic puntualment cada 15 d'octubre -coincideix amb Santa Teresa com a homenatge a la dona de l'editor- i ha anat a parar a les mans d'autors de llarg recorregut literari com Ana María Matute, Juan Marsé, Mercedes Salisachs, Francisco González Ledesma i Mario Vargas Llosa, autors compromesos políticament (com Ramón J. Sender i Jorge Semprún) i algun autor del qual a dia d'avui es recorden poques coses (cas d'Ángel María de Lera, Tomás Salvador i Rodrigo Rubio).

Amb 40.000 pessetes l'any 1952, la dotació del premi ha anat creixent paral·lelament a la difusió comercial dels llibres guanyadors i a la recepció de manuscrits: l'any 1967 ja recompensava el primer premiat amb 1.100.000 de pessetes. Amb motiu del 25è aniversari, el guanyador ja va rebre 4.000.000 de pessetes. El gran canvi, però, va ser l'any 2001: coincidint amb el mig segle d'activitat, el Planeta va duplicar la seva dotació, i va passar de 50 a 100 milions de pessetes. La canción de Dorotea , de Rosa Regàs, va ser la primera novel·la que rebia la recompensa.

Amb l'entrada en vigor de l'euro, el Planeta passaria a repartir 601.000 euros per a l'obra guanyadora i 150.250 euros per al finalista, que en aquesta última dècada ha premiat un número dos autors que han escrit el gruix de la seva producció literària en català: Maria de la Pau Janer -que seria finalista amb Las mujeres que hay en mí (2002) i guanyadora amb Pasiones romanas (2005)- i Ferran Torrent, finalista l'any 2004 amb La vida en el abismo . En aquests 60 anys de recorregut, l'única autora que ha aconseguit ser finalista dues vegades i també guanyar el Planeta ha estat Mercedes Salisachs, que amb 96 anys fets és l'autora més gran que ha rebut el guardó.

Més continguts de