Publicitat
Publicitat

Novetat editorial

Lev Tolstoi, estrella literària

L'escriptor rus va ser un dels primers autors entrevistats de manera assídua, tal com demostra el llibre 'Conversaciones y entrevistas', publicat per Fórcola Ediciones, que recull una vintena de converses mantingudes entre el 1885 i el 1910

'Conversaciones y entrevistas. Encuentros en Yasnaia Poliana' és el títol complet del llibre publicat per Fórcola, a cura de Jorge Bustamante, que reuneix un material periodístic de primer ordre amb una vintena d'entrevistes a l'escriptor rus entre el 1885 i el 1910, any de la seva mort.
Uns últims anys que l'autor de 'Guerra i pau' va passar a Iàsnaia Poliana, que en rus significa "clar del bosc", una finca rural a 12 quilòmetres al sud-oest de Tula, i que avui és la seva casa museu, al costat de l'escola que va fundar per als nens dels camperols i un parc on hi ha la seva tomba.

Lloc de pelegrinatge

La seva residència es va convertir en un lloc de pelegrinatge per als periodistes de diaris i revistes russos i estrangers que buscaven el gran escriptor per aconseguir les seves opinioins o anàlisis sobre diferents temes del seu temps i sobre qüestions del seu país o del món, com diu en el pròleg l'editor i traductor Jorge Bustamante.
Aquestes entrevistes mai no van ser recollides i van romandre perdudes fins i tot per "als més escrupolosos biògrafs". Va ser el crític i historiador Vladímir Lakxin qui es va dedicar a compilar el material, buscant en hemeroteques, arxius i biblioteques, per reunir, un segle després, un volum amb més de 106 entrevistes.
De totes elles, Bustamante n'ha seleccionat 24 i va ser un procés difícil.
"M'interessava que toquessin aspectes nous però també que mostressin un Tolstoi de carn i ossos, amb les seves virtuts i els seus defectes. Hi va haver converses que vaig començar a traduir, però que després vaig deixar, perquè em semblaven que s'allunyaven d'aquest propòsit. I així vaig anar configurant l'esperit del llibre", afegeix Jorge Bustamante.
Temes com les novetats literàries, música, pintura, política, religió, filosofia o qualsevol aspecte que estigués en aquell moment en l'ambient era tractat per aquest gran escriptor de la literatura mundial, un moralista la ploma del qual escodrinyava l'ànima humana millor que qualsevol tractat filosòfic.
"La felicitat! Per ventura és possible parlar d'aquest tema així tan precipitadament! La veritat és que allà, a l'estranger, la premsa acostuma ara a tractar superficialment els assumptes més seriosos", diu l'escriptor, per a qui la felicitat és impossible sense la llum del sol o amb la ruptura dels llaços de l'home amb la natura.
"En altres paraules –continua– la vida fora de la ciutat, sota el cel obert, a l'aire lliure, al poble" ... aquesta és la primera condició de la felicitat terrenal per Tolstoi, que també afegeix a la família a la llista d'aquesta anhelada felicitat. "La família no existeix a la ciutat, on l'èxit mundà es considera erròniament com la felicitat".
"Crec en Déu perquè reconec la seva presència en la meva ànima", comenta a un altre periodista. El novel·lista asceta també parla de Txèkhov, dels avenços tècnics o de la Rússia tsarista, entre altres coses.

Més continguts de