Publicitat
Publicitat

L'humor incommensurable de Charles Dickens

Deu haver-hi, per tots aquells que llegeixen per encís, una estiba reconfortant de llibres dipositats en alguna lleixa, pila o moble que representen el traç literari del gust particular; llibres afins que segueixen engrescant l'ànsia de viure. Un se'ls mira sovint, rememorant l'experiència primera d'aquella topada transformadora. Per a un mateix són llibres definitius que tenen el do inequívoc de ser especials, clàssics personals, sovint universals, i que es poden rellegir, una vegada i una altra. Entremig d'aquests llibres, molts o pocs, sospito que hi ha d'haver Els papers pòstums del Club Pickwick , de Charles Dickens. Acostumats com estem a l'exigua pobresa cultural sorprèn poder celebrar l'extravagància de tenir a l'abast dues traduccions, absolutament distintes i sensacionals, d'aquest llibre formidable. L'editorial A Contravent i Traduccions Inèdites han publicat una nova i meravellosa edició, amb traducció fidel de Miquel Casacuberta.

Sabem que Charles Dickens (1812-1870) tenia l'estranya obsessió de guarnir els personatges que anava sargint amb trets de la seva personalitat. Els papers pòstums del Club Pickwick , escrit als 24 anys, no n'és cap excepció. Al meu parer, el senyor Samuel Pickwick, amb el seu cap pelat, les ulleres circulars i el cervell gegantí -capaç de somoure el món científic amb la revolucionària Teoria dels Sorollets-, és l'encarnació més pura i noble de la cordialitat humana i la justícia. De la mateixa manera que l'inclassificable Sam Weller, el criat del citat senyor Pickwick, és l'exemple provat del sentit de l'humor més sorneguer i la lleialtat més perfecta. Trets esplèndidament dickensians, que l'escriptor portava ben cordats dins l'ànima, embolcallats en una notable borrassa de sensibilitat.

El Club Pickwick o Pickwickians Units és una associació estoica formada pels al·ludits personatges que ve reforçada per l'inflat senyor Tupman, atrapat i expandit per l'ardor passional del bell sexe; l'agosarat i esportiu senyor Winkle, i el poètic i llampant senyor Snodgras. Tots ells disposats a fer lloança i beneficiar preferentment la raça humana, filantropia a la qual el llibre dóna vida amb punxegut entusiasme, a través d'unes observacions que ballen damunt el caràcter i costums del poble anglès. Notes, d'altra banda, autentificades pel lleial secretari de l'anomenat club transcrivint informes fidedignes generats pels viatges arrauxats i llurs investigacions.

En realitat és un llibre de memòries, les de Samuel Pickwick, filòsof atípic, solter, bevedor i aventurer sense voler-ho, sempre atrapat per la complexa teranyina mundana; un teixit eminentment divertit i, encara que amable, capaç de treure a la llum la perversitat humana, ja sigui discreta o descordant. Posem per cas: l'elevada perfídia dels gabinets d'advocats, negoci lucratiu a càrrec dels senyors Dodson & Fogg, o l'eixorivida forma d'entabanar clients d'una bellíssima professió liberal com és la de serraossos, gairebé dignificada pels doctors Ben Allen i Bob Sawyer. ¿I què es pot fer davant l'estranya mutabilitat dels afers humans? De manera freqüent és l'equívoc el que provoca la gresca i el fet inesperat; així doncs, el Sr. Pickwick i amics esdevenen víctimes sacsejades d'un o altre atzar, d'un o altre pocavergonya, posant en dansa un rebombori tronat que acaba il·luminant, de manera hilarant, el sentit del ridícul més exemplar, descabdellant un fabulós humor garneu, que combina la mar de bé amb l'enjogassada joia d'afrontar el món a través d'un topar fervent amb la contrarietat. Llegint, a cop calent, hi trobem un sensacional seguit d'estampes accidentades i aventures sorprenents: landons trabucats, converses jocoses, trompades i baralles, caceres catastròfiques, esports relliscosos, trucs d'amants, àpats esplèndids, presó, embriacs, denúncies de vídues, casaments, sornegueria i un amplíssim ventall de tipologies i caràcters ardents, involucrats i representatius.

En Els papers pòstums del Club Pickwick hi assaborireu, a més, el captivador i lluminós llenguatge dickensià, vivíssim i elegant, en suport d'un recorregut vital extraordinari, exemple del que pot donar de si el fat d'una existència plena d'aventura i filosofia: diversió a esportes, bonhomia i enormes pics de saviesa.

Més continguts de