Publicitat
Publicitat

ELS CLÀSSICS

Una mort segura

"Els costums que abans tenien els conserven també ara: és una raça estalviadora, pacient al treball, tenaç en el que cerca i que conserva el que ha aplegat. Aquests, iguals d'edat i de coratge, et seguiran a la guerra tot seguit que l'Eurus que feliçment t'ha portat (l'Eurus en efecte l'havia portat) s'hagi canviat en Àuster". En el llibre setè de Les metamorfosis d'Ovidi s'hi pot llegir el passatge següent: descontextualitzat, té una actualitat intrigant, per la menció de dos vents, l'Eurus i l'Àuster -que ens remeten fàcilment a la moneda europea i a la proclama constant de l'austeritat-, però també perquè l'arribada del segon vent comporta la guerra.

El llibre d'Ovidi continua amb una segona història fatídica, tampoc allunyada dels batecs actuals més funestos: la seva muller, Procris, interpreta els cants de Cèfal a l'aurora amb una dolça melodia d'amor cap a una nimfa, que porta el mateix nom que l'antiga amant de Cèfal. Alertada, va fins al bosc on s'està el marit per descobrir la infidelitat, però acaba traspassada per la seva javelina. "Defalleix i amb la sang li fugen les poques forces -recorda Cèfal-. I mentre pot mirar em mira, i en mi i sobre la meva boca exhala el seu dissortat esperit; però, per la seva calmada faç, sembla morir segura". Les confusions es poden pagar a un preu molt alt.

Més continguts de