EL KURBAN ALI VA NÉIXER SA però ara té la poliomielitis. Aquest nen de set mesos va perdre en dues ocasions la campanya de vacunació perquè els seus pares van considerar que no era important subministrar-li les gotes per prevenir la malaltia. Ara se’n penedeixen i han intentat, sense èxit, que el nadó pugui recuperar la mobilitat de la cama dreta. L’Ali arrossegarà tota la vida una discapacitat física. “Un dia, sense més ni més, el meu nebot no podia moure la cama. Vaig acompanyar el meu germà a l’Hospital Leady Reading de Peshawar i els metges ens van informar que l’Ali havia contret la pòlio. Vam intentar fer tot el possible, però ja era massa tard”, lamenta l’Asmatul·lah, oncle del petit.
El llogaret agrícola als afores de Peshawar, capital de Khyber Pakhtunkhwa, està pràcticament controlat per insurgents. Les zones on habiten famílies de majoria paixtu -l’ètnia a la qual pertanyen els talibans- són les més complicades a l’hora de conscienciar la població, per la seva mentalitat tradicional i cultura tancada. En ocasions, els pares s’han negat a vacunar els seus fills per conviccions religioses errònies.
La majoria dels nens s’han contagiat a Peshawar, declarada el 2013 “la principal reserva mundial de la poliomielitis”. Aquesta ciutat de quatre milions d’habitants és el principal centre urbà del nord-oest del Pakistan i gran part de la població de la zona es mou a través de Peshawar, cosa que facilita que es propagui la malaltia més enllà de les fronteres del Pakistan. El pas de Khyber, que connecta amb l’Afganistan, és la porta d’entrada de la pòlio al país veí. A això cal sumar-hi els atacs sistemàtics als treballadors de salut que subministren les gotes de la pòlio, des que els talibans van prohibir la vacunació el 2012, arran de l’operació que va acabar amb Ossama bin Laden.
Els líders religiosos extremistes s’han oposat a aquesta campanya de vacunació al·legant que és una conspiració dels Estats Units per esterilitzar els nens pakistanesos. D’altres diuen que les gotes no són halal (permès en l’islam) i contenen proteïnes de porc. El perill que corren els treballadors de la pòlio ha afectat greument les campanyes d’eradicació. “Per poder eradicar definitivament la pòlio cal que s’implementin més mesures de seguretat”, reconeix Neas Muhamed, cap de l’equip de vacunació de la pòlio a la localitat de Swabi, a uns 40 quilòmetres de Peshawar. Els talibans van atacar el dispensari mèdic en un hospital d’aquesta localitat, on es guardava la vacuna immunitzant. “Lluitarem fins al final. No ens deixarem intimidar per ells [els talibans]”, adverteix Muhamed.
PER A MOLTES DONES, l’única oportunitat de treballar és com a assistent en la campanya de la pòlio, però el preu que han de pagar és molt alt. Naila Naz, de 28 anys, va morir el 2013 en un atac talibà contra el microbús en què viatjava amb una altra treballadora de salut i quatre mestres. Tots els passatgers van morir. “No sé qui ho va fer. La meva dona estava ajudant la gent del poble. He perdut el suport de la meva família”, lamenta Zain Ul Hadi, el vidu de la Naila i pare de tres fills.
Un silenci redemptor envolta el cementiri de Jelsai, un llogaret a 18 quilòmetres de Swabi. Gul Rahim està amb les mans aixecades invocant per a ell mateix la memòria de la seva filla Amsyet, de 25 anys, que va morir també en l’atac contra les treballadores de la pòlio. “La meva filla va ser assassinada per ajudar en la campanya de la pòlio. A la gent d’aquí no ens agraden els equips de la pòlio. No són benvinguts. Només porten problemes i morts”, sentencia amb ràbia aquest militar retirat de 65 anys.
