TeheranSi bé fa uns mesos tot feia preveure que l’acord nuclear assolit entre l’Iran i les potències mundials contribuiria a l’estabilitat al Pròxim Orient, la creixent hostilitat entre la República Islàmica i l’Aràbia Saudita ha intensificat l’escalada bèl·lica a tota la regió sense que ni Europa ni els Estats Units demostrin tenir mecanismes efectius per aturar-la. A diferència de fa deu anys, quan Washington encara exercia un poder real a la zona, el fracàs estrepitós de les guerres a l’Iraq i l’Afganistan ha modificat la política exterior de la Casa Blanca amb la consegüent pèrdua d’influència a la regió. Amb aquest nou escenari, el gran protegit dels EUA, l’Aràbia Saudita, se sent vulnerable i, en certa manera, abandonat per la gran potència americana. Aquest fet, sumat a l’ascens de Teheran, està provocant un enfrontament cada dia més profund entre les dues superpotències. Una rivalitat que per ara no sembla que evolucioni cap a una ofensiva bèl·lica directa entre els dos països, però les conseqüències de la guerra freda que mantenen esvaeixen les perspectives de pau al Pròxim Orient.

La guerra a Síria s’ha convertit des de fa temps en el dramàtic escenari on Riad i Teheran alimenten la seva fam de poder, movent fitxa cap als seus propis interessos. Mentre l’Iran, aliat de Damasc, intenta, juntament amb Rússia, preservar el poder del president, Baixar al-Assad, l’Aràbia Saudita, juntament amb Turquia i el bloc occidental, dóna suport a les forces rebels que combaten el dictador sirià. Tots dos bàndols asseguren que estan lluitant contra l’Estat Islàmic, però la preocupació per qui governarà Síria quan la guerra acabi inquieta molt més les dues potències regionals que la lluita contra els bàrbars de l’ISIS.

Amb tot, l’Aràbia Saudita va anunciar el 4 de febrer que està preparada per enviar tropes terrestres a Síria. L’Iran, que ja fa mesos que lluita sobre el terreny, hi ha reaccionat de manera immediata titllant la declaració de Riad de “broma política”. Però l’anunci no és cap broma. El ministre d’Exteriors sirià, Ualid al-Muallem, advertia hores més tard a la casa dels Saud que si envien tropes a Síria, els soldats “tornaran a casa dins d’un taüt”. La Guàrdia Revolucionària de l’Iran, per la seva banda, afegia que si Riad envia un contingent armat a Síria, “tota la regió, inclosa l’Aràbia Saudita, acabarà en flames”. La suspensió de les últimes converses de pau a Ginebra augmenta el pessimisme sobre una solució negociada a la guerra i demostra que a cap dels fronts implicats li interessa el final de la guerra, sinó preservar les quotes de poder.

La intromissió dels aiatol·làs

Però, al marge del conflicte sirià, la tensió entre l’Iran i l’Aràbia Saudita també ha augmentat arran del que Riad considera una creixent intromissió dels aiatol·làs en els afers interns de les monarquies del Golf. La recent execució del prominent clergue xiïta Nimr Baqir al-Nimr a l’Aràbia Saudita és un clar missatge cap a Teheran: Riad no tolerarà la ingerència de l’Iran al seu territori. L’Aràbia Saudita tem l’expansió de la branca xiïta de l’islam a la península Aràbiga i inverteix milions de petrodòlars a combatre les forces opositores, aliades de Teheran, als diferents països.

A tot això cal afegir-hi la lluita pel control del mercat mundial del petroli, que ha portat Riad a incrementar la producció diària de barrils amb la intenció de perjudicar Teheran, que pateix directament les conseqüències de la forta caiguda del preu del cru. Però la situació s’està girant en contra del país àrab, que ara es veu obligat a aplicar importants retallades del seu pressupost a causa de la caiguda dels ingressos derivats de l’exportació de l’or negre.