Diumenge Planeta 18/07/2015

Una nova diplomàcia teixida per dones

La jaqueta fúcsia de l’alta representant de la UE per als Afers Exteriors i la Política de Seguretat lluïa enmig de les americanes fosques i les corbates dels ministres dels cinc països que tancaven aquesta setmana un acord històric per al desmantellament nuclear de l’Iran

Teresa Turiera
2 min

La jaqueta fúcsia de l’alta representant de la UE per als Afers Exteriors i la Política de Seguretat lluïa enmig de les americanes fosques i les corbates dels ministres dels cinc països que, després d’anys de negociacions secretes i públiques, tancaven aquesta setmana un acord històric per al desmantellament nuclear de l’Iran. Fora de l’enquadrament de càmera lluïa també el cabell gris setinat de Wendy R. Sherman, la subsecretària d’Afers Polítics del departament d’Estat nord-americà i mà dreta de John Kerry, a qui el mateix Barack Obama atribueix un alt percentatge de l’èxit de les negociacions públiques i privades que s’han fet durant els últims dos anys. Fins i tot el New York Times es va referir a Sherman quan en un article recent va dir que “l’acord nuclear amb l’Iran dependria al final de quines persones estiguessin assegudes a la taula en el moment més crític de la negociació”. Wendy R. Sherman ja havia tingut un paper rellevant com a consellera política durant el mandat de Bill Clinton, i ningú dubta que tornarà a tenir un paper clau al departament d’Estat nord-americà si Hillary Clinton guanya les pròximes eleccions presidencials, previstes per al novembre del 2016.

Un altre personatge femení que no ha sortit a la foto de família, però que també ha tingut un paper important en les converses amb l’Iran, és Helga Maria Schmid, amb llarga trajectòria al ministeri d’Exteriors d’Alemanya i ara subdirectora política al Servei Exterior de la UE.

Mentrestant, ja es comencen a postular candidates d’alt nivell per substituir Ban Ki-moon com a secretari general de l’ONU, quan acabi el seu mandat, a final del 2016. Hongria ja ha presentat l’actual directora general de la Unesco, Irina Bokova. Si al final és una dona l’elegida, haurà d’encapçalar la renovació i reinvenció d’una organització que arrossega les estructures, les inèrcies i la manera de fer de la Guerra Freda. Potser tindrà raó l’activista pels drets humans Graça Machel quan diu que “les dones en les posicions de poder tendeixen a ser més col·laboratives en la seva aproximació a la vida”.

stats