PETRÓ POROIXENKO ÉS EL PRIMER PRESIDENT UCRAÏNÈS que planta cara a Moscou. En realitat no tenia elecció: l’annexió de Crimea primer i la guerra a l’est després l’han portat inexorablement en aquesta direcció. Però en els nou mesos que fa que és cap de l’estat ha aconseguit transmetre la imatge d’home que negocia d’igual a igual amb Vladímir Putin. També sap fer-se escoltar a les cancelleries estrangeres gràcies al seu domini de l’anglès. “Tornareu a sentir-vos orgullosos de ser ucraïnesos”, va prometre als ciutadans durant la campanya electoral. Un repte difícil en un país que està a punt de fer fallida i on la corrupció està desfermada.
L’HOME D’EMPRESA. Amb 48 anys, Poroixenko és un dels homes més rics d’Ucraïna. Segons la revista Forbes, la seva fortuna s’eleva a mil milions d’euros. Va començar venent faves de cacau, però com molts altres oligarques ucraïnesos va aprofitar el col·lapse de la Unió Soviètica i les privatitzacions salvatges de principis dels noranta per construir el seu imperi dels dolços. “Si el comparem amb altres, i sempre en termes postsoviètics, va fer la seva fortuna d’una manera menys descaradament bruta”, explica el polític i activista social Oleg Ribatxuk. Popularment se’l coneix com el rei de la xocolata i resulta difícil passejar-se pels carrers de Kíev sense topar amb una de les seves botigues Roshen. Però el seu imperi abraça molts més sectors: construcció, automoció, drassanes i també televisió. A Ucraïna tot oligarca que es preï té el seu mitjà de comunicació, i Poroixenko no ha escapat a la fórmula. Va inaugurar 5 Kanal el 2003 i des de llavors les seves càmeres el segueixen per tot arreu. Durant la campanya electoral va prometre que vendria totes les seves empreses per evitar els conflictes d’interès, però al·legant “raons sentimentals” va proclamar que conservaria la seva televisió. Nou mesos després, tot l’imperi continua a les seves mans. Oficialment perquè amb la crisi econòmica ningú vol invertir a Ucraïna i té problemes per vendre. Mentrestant, les seves empreses continuen produint beneficis.
L’ANIMAL POLÍTIC. Poroixenko és també un home polític, en el sentit ucraïnès de la paraula, en què el sector privat i el públic es donen la mà d’acord amb una dita popular: “Primer diners, després política i finalment enormes quantitats de diners”. Ha ocupat càrrecs ministerials al llarg dels últims quinze anys i no ha tingut cap problema per adaptar-se als diferents moments polítics del país. Va donar suport a la Revolució Taronja i es va convertir en ministre d’Afers Estrangers durant el govern de Iúlia Timoixenko. Però també va ser un dels fundadors del Partit de les Regions, la formació del derrocat president Víktor Ianukóvitx, i va exercir com a ministre de Comerç durant el seu mandat. Sense ideologia concreta, Poroixenko és abans que res un home pragmàtic. En aquest moment el seu programa polític es basa en la integració europea i el rebuig a l’agressió russa. I tot i que les seves ambicions polítiques eren grans, va arribar a la presidència de manera accidental, per la ineficàcia dels tres líders polítics que van protagonitzar Maidan. A les eleccions va obtenir un espectacular 54% dels vots, cosa que li va permetre evitar una segona volta. “Aquest percentatge no es correspon amb la seva popularitat real. Va ser una elecció pragmàtica dels ucraïnesos, que necessitaven ràpidament un president i un comandant en cap”, explica Ribatxuk. I Poroixenko ha demostrat que no li tremola el pols a l’hora d’afrontar el conflicte a l’est. “Quin llenguatge es pot utilitzar amb els terroristes? El llenguatge de la força”, ha proclamat.
ELS ORÍGENS.Petró Poroixenko va néixer en un poble prop de la ciutat d’Odessa i bona part de la seva vida va transcórrer a la regió central i anònima de Vínnitsia, on tenen la seu dues de les seves fàbriques de xocolata. Va estudiar relacions internacionals a Kíev i es va casar molt jove amb una cardiòloga, Marina, que aporta un toc molt occidental a la presidència amb la seva elegància discreta. És pare de quatre fills. L’entrada en política d’un d’ells, Oleksi, ha posat en evidència algunes de les contradiccions de Poroixenko. “D’una banda parla d’Europa i de valors europeus, i de l’altra demostra que és un producte del sistema soviètic. I això s’ha vist clarament quan ha fet que el seu fill es convertís en diputat”, conclou Ribatxuk. Els seus col·laboradors diuen d’ell que és un addicte al treball, que no té horaris, que és emotiu i de vegades colèric. Però el defecte que més li retreuen és la seva tendència a envoltar-se d’homes de confiança que no sempre són els més preparats per a la tasca que se’ls encomana.
