BarcelonaDes de l’organització no governamental UN Watch, amb seu a Ginebra, aquest advocat i activista treballa per controlar el compliment del respecte als drets humans al món i desemmascarar les relacions perverses i la doble vara de mesurar que apliquen molts països de l’ONU amb règims dictatorials o autoritaris que violen de sistemàticament la Declaració Universal dels Drets de l’Home.

L’Aràbia Saudita és un cas paradigmàtic d’aquesta doble vara

Dins de l’ONU l’Aràbia Saudita és un membre influent del Grup Àrab i del Consell de Cooperació Islàmica, en el qual hi ha 57 països. Quan els saudites truquen al secretari general, Ban Ki-moon sap que darrere hi ha molts altres països. A més, el fet que l’Aràbia Saudita tingui molts diners procedents del petroli és molt llaminer, així que aquest país no només té influència sobre l’ONU sinó sobre molts dels seus estats membres, que alhora pressionen a favor seu.

¿Em pot posar algun exemple recent?

El 2013 l’Aràbia Saudita va ser elegida amb el vot secret d’un centenar de països per ser un dels 47 representants que formen el Consell dels Drets Humans de l’ONU, un organisme que té com a missió la promoció i protecció dels drets humans al món.

Per què aquests països hi van votar a favor si són públiques i notòries les violacions dels drets humans a l’Aràbia Saudita?

Perquè volen el seu petroli, les seves grans inversions i que l’Aràbia Saudita compri els seus productes. Gràcies als correus electrònics oficials confidencials fets públics per Wikileaks, ara fa sis mesos UN Watch va revelar que els saudites van negociar secretament un intercanvi de vots: el Regne Unit votaria a favor de la incorporació de l’Aràbia Saudita al Consell dels Drets Humans de l’ONU i Riad votaria a favor de la presència dels britànics.

És un cas flagrant per la contradicció que suposa...

Estem parlant d’un país en què les dones són tractades com a ciutadans de segona classe; on no hi ha llibertat de culte: si no ets un musulmà sunnita wahabita ets perseguit, i si ets cristià o jueu no pots practicar la teva religió ni tan sols en l’àmbit privat. Han executat presos o els han condemnat a tortures només pel fet de demanar més llibertats democràtiques. L’Aràbia Saudita és un dels pitjors violadors de la Declaració dels Drets de l’Home, i resulta que el Regne Unit, pare del constitucionalisme, de la democràcia parlamentària, no només els ha facilitat ser membres del màxim organisme de l’ONU en l’àmbit dels drets humans, sinó que a més han fet els saudites presidents d’un grup de països que avalua i tria les candidatures dels experts en drets humans que treballaran per a l’ONU. Tot una befa. Per a mi, aquest va ser el moment més vergonyós de la democràcia Europea a l’ONU.

I com ho ha justificat el govern britànic?

En una entrevista emesa per televisió David Cameron no va desmentir aquest pacte secret i va al·legar que el Regne Unit i l’Aràbia Saudita tenien relacions de seguretat importants. Però tenir una relació de seguretat amb un país no vol dir que l’hagis de premiar amb un lloc al Consell de Drets Humans de l’ONU!

Com es pot trencar aquest cercle viciós entre els interessos econòmics legítims i l’interès general i, en particular, el respecte als drets humans? Hi ha esperança?

Sí, hi ha esperança, però implica molta feina per part nostra. Si els ciutadans ens quedem callats això continuarà sent així. Hem de fer sentir la nostra veu i dir: com a ciutadà europeu, britànic, espanyol, estic avergonyit del meu país per aquesta actitud ambigua respecte als drets humans. Al Regne Unit hi va haver un escàndol, molts diputats ho van condemnar i van demanar una investigació, i espero que continuï aquesta pressió. Però als correus de Wikileaks també sortia el nom d’altres països, com ara França, que van negociar algun tipus de vot amb l’Aràbia Saudita. Els ciutadans han d’alçar la veu i denunciar que una cosa és tenir relacions estratègiques amb un país, i l’altra, premiar-lo o passar per alt violacions flagrants dels drets humans. Hi ha una diferència entre dir que hem d’arribar a un acord amb Stalin per aturar Hitler i dir que Stalin és un campió dels drets humans!

La majoria de països mantenen relacions econòmiques i polítiques amb règims dictatorials o autoritaris...

Sí, però això no vol dir que no es pugui ser crític quan aquests estats incompleixen els drets fonamentals sobre els quals es fonamenta l’ONU. Els nostres governs haurien de ser més valents, també amb l’Aràbia Saudita.

Què ha après durant tots aquests anys de denúncia de la violació de drets humans al món?

D’una banda, he vist el pitjor, com ara que els règims que menys respecten els drets humans, com la Xina, la Rússia de Putin, Cuba, Veneçuela, països que tenen molts presos polítics, siguin elegits cada any per formar part del Consell dels Drets Humans de l’ONU. En aquest sentit, això ens fa ser pessimistes. Però d’altra banda veiem accions encoratjadores, com ara que el Parlament Europeu concedís el premi Sàkharov a la llibertat de consciència al bloguer saudita Raif Badawi. A la cimera sobre els drets humans que organitzem a Ginebra més d’una vintena d’organitzacions, cada any portem els Nelson Mandela del món. Aquest any hi haurà els Nelson Mandela de Veneçuela, de Cuba, de l’Iran, del Pakistan, de la Xina... Gent que ha passat anys a la presó per defensar els drets civils. I són precisament ells els que ens inspiren i ens mostren que el canvi és possible. És difícil, però sabem que amb determinació i esperança el somni de veure aquests Mandela convertits en els nous presidents dels seus països es convertirà en realitat.