Sense responsabilitat penal
Si no hi ha un problema mèdic ni una incapacitat parental, s’aplicarà un protocol de reeducació
BarcelonaL’agressor de l’Institut Joan Fuster de Barcelona no haurà d’assumir cap responsabilitat penal pels seus actes. La llei del menor estableix que el seu contingut “s’aplica per exigir la responsabilitat de les persones majors de 14 anys i menors de 18 anys”, i afegeix que “quan l’autor dels fets sigui menor de 14 anys no se li exigiran responsabilitats”. “Això no impedeix que se li imposin mesures educatives, però són mesures que van per la via de la protecció, no de la penalització”, explica a l’ARA el doctor Carlos Villagrasa, professor de dret civil de la UB i membre de l’Associació de Defensa dels Drets de la Infància i l’Adolescència (ADDIA).
La mateixa llei del menor detalla que “el ministeri fiscal ha de remetre a l’entitat pública de protecció de menors el testimoni dels particulars que consideri necessari respecte al menor, a fi de valorar la seva situació, i aquesta entitat ha de promoure les mesures de protecció adequades a les seves circumstàncies”. El fiscal de sala coordinador de menors Javier Huete va assegurar en declaracions a Europa Press que les mesures que s’adoptin aniran “en funció dels trastorns que es puguin apreciar en l’exploració mèdica psiquiàtrica”, i no de la gravetat dels fets, ja que “el menor és irresponsable, per la seva edat, independentment del fet delictiu”.
La direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del departament de Benestar Social i Família de la Generalitat és l’ens que, en una situació com aquesta, “estudia el cas per veure si hi ha algun tipus de necessitat d’intervenció”, detalla Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret, director del grau de criminologia de la UOC i president de l’Associació de Victimologia de Catalunya. Aquesta avaluació de la situació “es fa per entendre què cal fer amb el menor en cada cas concret, de vegades amb la col·laboració dels pares”, explica Villagrasa, que afegeix que una possibles mesura seria un internament temporal en un centre de protecció, en cap cas en un centre punitiu.
Intervenció de la DGAIA
La responsable de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Mercè Santmartí, va explicar ahir a la tarda que el diagnòstic de la situació es farà conjuntament amb els Mossos d’Esquadra, amb el departament d’Ensenyament i amb els professionals de la unitat de psiquiatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu, on va ser ingressat el nen. Santmartí va deixar clar que en casos com aquest “no hi ha una privació de llibertat”, sinó una retenció fins que no es té un diagnòstic. La responsable de la DGAIA va afegir que, “si hi ha un problema mèdic, decidiran els metges”, i que l’ingrés en un centre de protecció només es produiria “si hi ha una incapacitat parental”.
Santmartí va detallar que, en aquestes situacions, “si les capacitats parentals estan bé”, són els pares els que es fan càrrec del menor, i que la Generalitat s’encarrega d’aplicar un protocol de reeducació, sota la supervisió d’un equip format per un psicòleg i dos educadors socials que es troben diverses vegades amb els pares i amb el mateix menor. “En primer lloc, es vol prevenir que el menor torni a repetir una acció similar. Es vol evitar que quan tingui 14 anys cometi un delicte i llavors sigui un menor imputable”, va assenyalar Santmartí. El contingut de les tasques de reeducació i el nombre de sessions que se segueixen depèn del perfil del menor en qüestió.
Possible responsabilitat civil
Al marge de la situació del nen, Carlos Vilagrassa apunta que hi podria haver “una responsabilitat civil de l’escola i dels pares”. Josep Maria Tamarit detalla que això es podria traduir en “una indemnització a favor de la víctima”, però no dels ferits, perquè no van patir ferides greus. Tamarit afegeix, pel que fa als pares, que “hipotèticament també podrien respondre penalment, però només en cas que sabessin que el menor cometria els fets i no ho impedissin, i aquí tot indica que no seria el cas”. S’hauria de demostrar que sabien que tenia unes intencions concretes. Si no fos així, “la responsabilitat seria més laxa”.
Tamarit, especialista en violència dels joves, reivindica la necessitat de la prevenció. “És molt important detectar situacions de risc”, explica. Si hi ha indicis de conductes agressives, afegeix, “no es pot minimitzar a la lleugera” sinó que s’han de buscar altres elements “que puguin fer sospitar que hi ha alguna problemàtica més greu al darrere”. Tamarit assegura que “si els pares no exerceixen control s’ha de posar en coneixement de la DGAIA” i recorda també que “la majoria de menors que cometen delictes han sigut víctimes de delictes, com maltractaments per part del seu entorn immediat”.
