Com es gestiona el turisme a... Roma, Copenhaguen i Viena?

El 2023, els carrers de Roma estaven més plens de turistes que mai. Aquell any, els hotels van registrar 35 milions de pernoctacions, un 16% més que el 2019, abans de la pandèmia. Amb aquest panorama, la ciutat està impulsant mesures per fer compatible la vida dels residents amb el turisme. El govern local es planteja diversificar els punts d'interès, evitar la concentració hotelera en zones concretes i limitar els lloguers temporals. A Barcelona, però, ja fa anys que s'apliquen accions com aquestes. De fet, la capital catalana és pionera en moltes de les mesures de gestió turística que ara estan impulsant altres destins turístics de primer nivell.

El full de ruta que les recull és la Mesura de Govern per a la Gestió Turística de Barcelona 2024-2027, un document que fixa mesures per millorar l'equilibri del turisme amb la vida quotidiana dels residents. En total, s'hi destinaran 254,7 milions d'euros i vol reforçar el paper de la ciutat com un destí referent en la gestió, l'ordenació, el finançament i el retorn social de l'activitat turística. S'hi defineixen 55 accions repartides en 12 àmbits de gestió com l'allotjament, l'oferta turística, la sostenibilitat i el retorn econòmic. Hi destaquen accions concretes com la regulació dels autobusos turístics per gestionar millor el nombre d'operacions i reduir els que entren a la ciutat. També hi ha mesures per lluitar contra els habitatges turístics il·legals, la creació d'un Fons de Retorn Ciutadà del Turisme gràcies a l'Impost sobre Estades en Establiments Turístics (IEET) i el blindatge dels Espais de Gran Afluència. 

Un problema transversal

El debat sobre com gestionar el turisme és viu a tots els grans destins d'Europa, que veuen com ja reben més visitants que abans de la pandèmia. La manca de diversificació comercial, la concentració hotelera, la proliferació d'habitatges d'ús turístic dins escales de veïns i la massificació de barris concrets són quatre dels problemes que tenen damunt la taula ciutats com Roma. Ara hi han començat a posar fil a l'agulla. La capital italiana ja controla la venda ambulant a les zones turístiques i està impulsant mesures per limitar-hi l'obertura de nous comerços i la construcció d'hotels. En el cas dels pisos turístics, la ciutat ha prohibit els sistemes d'autoentrada, com els codis per accedir als edificis, però encara té una regulació poc estricta, en comparació amb ciutats com Barcelona. 

Precisament, Barcelona ja ha posat data de desaparició per als allotjaments d'ús turístic a la ciutat: el 2028, els prop de 10.000 que hi ha hauran tancat. Roma s'ho ha mirat de prop i ja ha dit que està estudiant fer el mateix, si més no, en les zones més congestionades. A Viena, fa uns mesos que ha entrat en vigor una reforma de la llei municipal que endureix les exigències per als lloguers turístics i plataformes com Airbnb. No poden sobrepassar un total de 90 dies per any, cal que es registrin oficialment i han de pagar un impost municipal. 

La capital austríaca també aplica una taxa turística del 3,2% del preu net de cada habitació i pren mesures per fomentar la diversitat comercial i preservar el caire històric de la ciutat. En això, Barcelona és un dels destins que més mesures concretes té a l'hora de protegir el comerç local i, en concret, el comerç emblemàtic. De fet, compta amb una mesura de govern amb iniciatives per garantir-ne la competitivitat. 

Copenhaguen, en canvi, s'ho mira des de la distància. No té taxa turística, no regula el comerç en les zones turístiques, no limita el nombre de turistes en grup -Barcelona n'és pionera- i tampoc aplica restriccions als nous hotels. Ara bé, està optant per una estratègia diferent: apostar pel turisme sostenible premiant el visitant que s'hi apunta, donant-los descomptes si fan servir, per exemple, la bicicleta per desplaçar-se.