L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'A bona hora se n'adonen'

Els pressupostos de la Generalitat que el Govern va enviar ahir al Parlament són generosos. Ho poden ser perquè l'economia ha millorat passada la fase aguda de la pandèmia i perquè els fons europeus són una bona injecció. Mai la Generalitat havia tingut un comptes tan grans (més de 38.000) milions. Hi ha pressupostats 5.600 milions més que als pressupostos de l’any passat, i 5.600 milions equivalen a la meitat del pressupost de Salut.

En aquesta gràfica ho veuran millor:

És la despesa en Salut per habitant i any: a l’esquerra, el 2010, la Generalitat es gastava en vostè 1.316 euros/any. Durant tota la dècada vam anar a la baixa, vam remuntar fa un parell d’anys i per a l’any que ve hi ha prevista una despesa per habitant en Salut de 1.446 euros. En total, en Salut gastem gairebé mil milions d’euros al mes. Cada dia, la sanitat pública catalana costa 30 milions d’euros. No sabem el que tenim. En Educació, més de 600 milions d’euros cada mes. 

I així, en general, com veuen, la línia blau fosc de cada departament, que correspon a la despesa pressupostada per a l’any que ve, puja més que la despesa del 2020. Cultura i llengua pugen un 35% (esclar que administraven misèria i companyia).

S’aprovaran, aquests pressupostos? Sí. Amb la CUP? No ho sabem. Però ara mateix sembla que les bases del partit anticapitalista estan en contra de donar-hi suport. Aquest cap de setmana votaran què volen fer i sortirem de dubtes. Però com els vaig dir dilluns, el Govern està molt tranquil. Fins al punt que ahir el conseller d’Economia, Jaume Giró, es va permetre parafrasejar el president Puigdemont i va dir “O pressupostos o pressupostos”. I ho va dir, com veuen, amb un somriure. Perquè si la CUP no vol, el PSC fa cua. Ara, no cal dir que si una majoria independentista del 52% no és capaç d’aprovar els pressupostos, això vol dir que no és operativa, que no funciona com una majoria i, per tant, que existeix com a resultat d’unes eleccions d'una nit de febrer, però res més. O sigui que aprovar els pressupostos amb el PSC i els comuns és pressupostos per avui però un cop a l’independentisme. Em diran que ja no ve d’un, i tindran raó.

Veurem com acaba. Però després hi ha alguns altres fets importants, com ara què pot fer un govern de Catalunya que no recapta els impostos sinó que s’ha de conformar amb el que li donen, que està molt per sota del que paguen els ciutadans de Catalunya. 

Avui he vist la portada d’un diari econòmic de Madrid, el Cinco Días, i m’he fet un tip de riure, per no plorar: “Els empresaris urgeixen pel Corredor Mediterrani per a la recuperació. Un miler d'executius pressionen avui a Madrid a favor del Corredor Mediterrani”.

El diari explica que el Corredor acumula un retard de 25 anys i que “los retrasos en el tramo de Almeria alertan a los defensores de la obra”. ¿Ens ho expliquen a nosaltres? Una infraestructura a la zona que representa la meitat de la població espanyola i la meitat del PIB, resulta que acumula 25 anys de retard. Ara es fa perquè la UE obliga a fer-la, perquè Espanya va ser l’únic país que va votar-hi en contra, obsedida com estava, i com està, amb connectar Madrid amb tota Espanya amb AVE. I després diuen que si l’independentisme perjudica l’economia. ¿I la concepció centralista de les infraestructures no la perjudica? Doncs no hi ha més preguntes, senyoria.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.