Política 09/11/2021

Oxigen per a una salut crònicament infrafinançada

La despesa per habitant supera la del 2010 impulsada pel combat contra la pandèmia

3 min
Evolució de la despesa sanitària per habitant

BarcelonaLa pandèmia del covid-19 va arribar de forma fulgurant el 2020 fent saltar pels aires qualsevol tipus de previsió. Els pressupostos de totes les administracions van passar a ser ràpidament paper mullat i la despesa pública per combatre el virus es va multiplicar. Ara, malgrat els rebrots que han anat apareixent amb certa regularitat, la situació sembla més controlada. Tot i això, el Govern assegura que seguirà amatent per combatre el covid-19 i per assolir algunes de les millores que reivindica un sector crònicament infrafinançat i que ha sigut l'ase dels cops de les retallades de fa deu anys, que encara s’arrosseguen.

La xifra clau per a l’any que ve són els 11.215 milions d’euros que la Generalitat ha pressupostat per a polítiques sanitàries, un 15% més dels que va pressupostar ara fa dos anys. Són 1.456 milions d’euros més que els que incorporaven els comptes del 2020, però, esclar, aquest no serà l’increment real que es notarà als CAP i als hospitals. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, havia xifrat en 12.000 milions la despesa amb què es tancaria aquest 2021 –més de 3.500 milions vinculats directament al covid–, any en què s’han hagut d’afrontar les dues darreres onades del virus i la campanya de vacunació. En seran uns quants centenars de milions menys –ahir el Sindicat de Metges ja ho criticava–, però això no impedeix que el 2022 es fixi un nou rècord en despesa sanitària per habitant.

Evolució 2010-2022 de la despesa sanitària pressupostada per habitant.

L’any que ve el Govern preveu gastar 1.445 euros per persona en salut, 194 euros més dels que es van pressupostar ara fa dos anys, trencant la barrera del 2010, quan la despesa sanitària per habitant va arribar als 1.315 euros –sempre comparant entre dades pressupostades–. Si la xifra es consolida quan la pandèmia desaparegui definitivament, s’haurà aconseguit acabar amb l’efecte de les retallades de fa una dècada per poder començar a millorar el servei. Divendres Argimon presentarà els detalls vinculats al seu departament en la comissió de Salut del Parlament.

Increment de plantilla consolidat

Una altra dada clau del pressupost sanitari és que consolida 17.663 de les places que el Govern va haver de crear per combatre la pandèmia i que no estaven previstes als pressupostos del 2020. Fonts de la conselleria expliquen que, per tant, no significarà un increment de la plantilla actual. A mesura que baixi la incidència del covid-19, però, aquests treballadors podrien reubicar-se en altres llocs de treball. Una de les reclamacions de la CUP és que la majoria vagin a l'atenció primària, que hauria de créixer fins a representar un 25% del total del pressupost. El Govern, però, n'hi ha reservat un 17%.

La imprevisibilitat del virus fa que les bones dades de les darreres setmanes no facin abaixar la guàrdia a l’executiu, que ha reservat un fons de 500 milions d’euros vinculat precisament a la pandèmia. Aquest dimarts, el conseller d’Economia, Jaume Giró, ha reclamat al govern espanyol que fes el mateix i que continués aportant a les comunitats autònomes un fons extraordinari. “Tot i que afortunadament sembla que la pandèmia desapareix, els seus efectes no desapareixeran el 31 desembre i caldran nous recursos”, ha subratllat en la presentació dels comptes a la cambra catalana. Aquest 2021 l’Estat ha transferit 2.100 milions a Catalunya en aquest concepte que, de moment, no s’ha compromès a reproduir l’any que ve.

Una última dada rellevant dels comptes són els 585 milions d’euros en inversions que es preveuen per a millores en hospitals i CAP i també en material sanitari. Representen un 15% del total d’inversions previstes pel Govern i la partida més gran juntament amb les que es preveuen en educació.

stats