L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'espionatge ho ha sacsejat tot. Canviarà res?'
La idea de Boye, repetida aquests dies, és que l'espionatge pot tornar a ser responsabilitat de cossos policials que actuen no necessàriament dirigits des de despatxos polítics. I que l'espionatge no podia ser legal perquè un jutge pot autoritzar un funcionari a instal·lar un programa espia en un mòbil, però no un treballador d'una empresa privada, que és el que passava
This browser does not support the video element.
L'escàndol de l'espionatge té avui dues branques. La primera, l'impacte del cas a la política espanyola.
El govern espanyol va poder aprovar, finalment, el pla anticrisi d'ajudes per valor de 6.000 milions gràcies als vots de Bildu i amb el vot en contra d'Esquerra, Junts i la CUP. Aquí l'important era el vot d'ERC, soci d'investidura, i un mitjà afirma avui que Esquerra i Bildu van pactar "Jo votaré que no, tu vota que sí, no ens carreguem un pla d'ajudes, que la gent no ho entendria". Esquerra ha negat aquest matí aquesta divisió de feina. De fet, dins del partit n'hi havia que no volien castigar Sánchez amb una votació en què estaven en joc milers de milions per a la gent, i n'hi havia que deien que si no se l'espanta, el PSOE et toreja. Per la banda de Bildu, la situació és més clara: Bildu vol competir amb el totpoderós PNB, arrabassar-li tant com sigui possible el paper de grup basc decisiu a Madrid (una mica com Esquerra amb els successors de Convergència), i sap que aquest paper determinant només és possible quan governa el PSOE, no el PP. Per això, tot i tenir diputats a la llista d'espiats, Bildu va votar a favor de les mesures i va salvar Sánchez. Bildu ja fa anys que treballa per canviar la percepció que els votants poden tenir de l'esquerra abertzale. Es van haver de posar les piles quan van veure que Unides Podem començava a agafar força a Euskadi, i la votació d'ahir confirma que estan seguint l'estratègia que es van marcar.
En tot cas, Esquerra ha acabat la setmana havent suspès per la part que li toca la taula de diàleg i no votant-li el decret al PSOE. Veurem si aquesta és la nova normalitat. Aparentment, el PSOE necessita refer la confiança amb Esquerra si no vol que en el pròxim any i mig cada votació sigui un calvari.
La segona branca és l'escàndol per si mateix. I aquí tenen una resposta molt significativa de l'advocat Gonzalo Boye en l'entrevista que vam gravar ahir en aquest plató:
Antoni Bassas: "Vostè creu que Pegasus només va ser utilitzat pel CNI?"
— Gonzalo Boye: "No! Crec que estem davant la mare de totes les clavegueres. I això és una cosa que comporta una investigació molt complexa, però al final s'hi arriba, sempre s'hi acaba arribant, si no lliguen de peus i mans els jutges que ho volen investigar. En tot cas, afortunadament, s'investigarà aquí, però també en altres països. Ja avui un dels grans mitjans de Madrid apuntava que també s'hauria de mirar a Interior. I estem, en aquest moment, buscant la responsabilitat política. Després veurem qui té responsabilitat penal. Però la mare de totes les clavegueres no és cosa d'un ministeri. Això ho tinc claríssim".
La idea de Boye, repetida aquests dies, és que l'espionatge pot tornar a ser responsabilitat de cossos policials que actuen no necessàriament dirigits des de despatxos polítics. I que l'espionatge no podia ser legal perquè un jutge pot autoritzar un funcionari a instal·lar un programa espia en un mòbil, però no un treballador d'una empresa privada, que és el que passava. L'independentisme ha agafat aquesta pista i ja no la deixarà. I això explicaria també la duresa de Robles al Congrés, com dient que són altres (Interior) els que han de mirar dins de casa seva.
Nota final: el PP i Vox s'ho miren amb esperança. Falten menys de dos mesos per a les eleccions andaluses i els problemes de Sánchez, que ha de ser salvat per Bildu ("Tot és ETA", deien), animen la dreta i la ultradreta espanyoles a pensar que faran un gran resultat.
Bon cap de setmana.