L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Joan Carles, les ambaixades catalanes i el to del ministre amb la consellera'

En la primera reunió del ministre espanyol amb la consellera, el to del ministre va ser molt poc amistós, tant se val el que diguis o facis, i la Generalitat ha tirat pel dret

This browser does not support the video element.

Mentre la guerra d’Ucraïna ho ocupa tot, no volem passar per alt un parell de notícies. 

Dijous passat vaig dir-los que més d'hora que tard veuríem moviments per la tornada a Espanya del rei Joan Carles, un cop exculpat per la justícia. A part de les seves ganes de tornar, hi ha tot un cor que va de Vox al PSOE i de l’Íbex-35 a l’exèrcit que vol que torni perquè posa per davant la Transició, és a dir, l’Estat, és a dir, l’statu quo, que l’exemplaritat exigible a un cap d’estat que, a més, té l’exclusiva familiar de la prestació del servei. Que torni Joan Carles va abans que la vergonya que significa que si Joan Carles no seu en una banqueta és perquè els delictes que hauria pogut cometre o ja haurien prescrit o els hauria comès quan era rei i el rei gaudeix d’inviolabilitat, una inviolabilitat tan generosa que és incompatible amb una mínima noció de la justícia i de la qualitat democràtica. 

Cargando
No hay anuncios

El cas és que, ahir al vespre, la casa reial espanyola va donar a conèixer aquesta carta, una carta de Joan Carles a Felip. Insisteixo que tots aquests moviments estan passant en plena guerra d’Ucraïna, amb tots els telenotícies dominats per la guerra i l'encariment de la vida que ens està caient al damunt. 

La carta la firma Joan Carles i formalment conté el que el pare anuncia al fill. Com es poden imaginar és al revés: aquesta carta diu el que el fill ha acordat, sinó imposat al pare, que és que podrà tornar, encara que no de manera immediata, que ho haurà de fer de manera molt privada, sense rebudes populars i espontànies homenatges d’adhesió, que no viurà a palau ni a costa dels pressupostos públics, que haurà d’anar a dormir a casa d’amics o família. Felip va posar un tallafoc amb Joan Carles, i el tallafoc es manté. Només hi ha un paràgraf on el pare es deixa anar una mica: “Soc conscient de la transcendència per a l’opinió pública dels esdeveniments passats de la meva vida privada i que lamento sincerament”. Per més privat que sigui tenir una relació fora del matrimoni, una figura tan discutible com un cap d’estat hereditari ha de predicar amb l’exemple, sinó que ho deixi estar. I no hi ha res de privat, i sí de molt escandalós, en acceptar regals del rei d'Aràbia Saudí i no declarar-los a Hisenda. I a sobre, al costat de tot això que diu que lamenta, que no se’n disculpa, ens recorda que sent un legítim orgull per la seva contribució a la Transició, que ja se sap que ho tapa tot. Una mena d’empat, un “us he fallat a la segona part però la primera va valdre per tot el partit”.

Cargando
No hay anuncios

I la segona notícia és aquesta: la Generalitat obrirà aquest any sis noves delegacions a l’exterior. Al Brasil, Andorra, el Senegal, Sud-àfrica, Corea del Sud i el Japó. Per primera vegada hi haurà delegats de la Generalitat a l’Àsia i es reforça la presència a l’Àfrica. 

Però tan important com el mapa són les intencions. Ahir, la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, va dir al cos consular de Barcelona que aquest mapa és una “mala notícia” per als que volen que Catalunya es quedi callada i tancada a casa”. “Viatjarem i parlarem del nostre país com mai abans s’havia fet, volem que el nostre país sigui lliure, conegut i reconegut”, va afegir. 

Cargando
No hay anuncios

Més clar no es pot dir, i la raó és aquesta: pel sol fet de ser oficines de la Generalitat, el ministeri d’Afers Exteriors espanyol les té enfilades i vigilades. Pensin que molt abans d’aquest mapa, en la primera reunió del ministre espanyol amb la consellera, el to del ministre va ser tan poc amistós, amenaçadors recordatoris sobre tot el pes de la llei, que tant se val el que diguis o facis. I la Generalitat ha tirat pel dret. Serà interessant saber amb quin argumentari explicarà Catalunya el Govern al món, sobretot en un moment de rearmament dels estats, en tots els sentits.

Un record per als que ho estan patint. Que tinguem un bon dia.