L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Que amb el Tsunami no els passés com amb les urnes'

L'escàndol de l’espionatge continua creixent. La directora del CNI, Paz Esteban, ha declarat avui a la comissió de secrets oficials del Congrés. Entre els que l’estaven escoltant, Gabriel Rufián d’ERC, Miriam Nogueras de JxCat i Albert Botran de la CUP. Nogueras i Botran són a la llista d’espiats.

El que ha dit la directora dels serveis secrets espanyols no ho sabem, pequè no es pot saber, compareix a porta tancada. Fins i tot els diputats que integren la comissió, que són 10, tenen prohibit explicar a la sortida què els han explicat. Una altra cosa és que se’ls entengui tot. I una altra cosa és que sí que sabem què és el que hi ha anat a dir la senyora Esteban.

I el que hi ha anat a dir és que, de la seixantena d’independentistes catalans espiats, una vintena ho van ser amb autorització judicial. Que els van espiar amb permís del jutge perquè tenien contactes amb organitzacions violentes, en referència al Tsunami i als CDR. Això ho sabem perquè fonts del ministeri de Defensa ho han fet córrer.

Analitzem el que acabem de dir: Primer, una vintena d’espionatges els reconeix el govern espanyol. I per què no té més remei que reconèixer-ho? Doncs gràcies a la informació de CitizenLab. Ahir Robles deia que n’hi ha alguns que “acusen sense proves”. De moment no tenen més remei que acceptar l’espionatge. Per no tenir proves, Déu n’hi do. 

Segon. Espionatge relacionat amb el Tsunami i els CDR. D’això es després una lliçó històrica: es comença per no escoltar una demanda democràtica i s’acaba per haver d’espiar. És el que et comporta l’arrogància.

Tercer. Qui va espiar els altres 40? I amb permís o coneixement de qui?

Llegim una probable resposta a La Razón: “La policia de Marlaska entra a la guerra de Pegasus”, diu el titular. I al text: “Interior comença a ser assenyalat. A Defensa ja van advertir que podia haver passat que s’estiguessin penjant a l’esquena del CNI altres actuacions que haurien estat fetes per altres cossos”. Per què està passant això? La resposta és que en aquests moments hi ha un estira-i-arronsa entre Defensa, Margarita Robes, i Presidència, Fèlix Bolaños, per aviam qui ha d’assumir que el mòbil del president Sánchez hagi estat espiat, tal com explica El País en aquesta pàgina. O sigui que el govern espanyol no només estaria partit entre el PSOE i Podem (ahir Podem va dir a la ministra que havia de dimitir, tal com expliquem), sinó que ministres com Bolaños volen que el preu de l'escàndol el pagui Robles o el CNI, que depèn d’ella, i per això van fer la sorprenent i arriscada maniobra de sortir dilluns al matí a dir que havien trobat el programa Pegasus al mòbil del president espanyol.  

La deriva catalana del moment és aquesta afirmació d’Aragonès ahir davant els empresaris: Sánchez està dinamitant el diàleg amb el seu silenci. Francament, a la vista del problema que Sánchez mateix s’ha posat sobre la taula revelant que el seu telèfon també va ser espiat, no crec que el diàleg amb la Generalitat sigui el seu principal problema. Perquè sap que dins Esquerra, Junqueras per començar, es manté en la necessitat de la taula encara que sigui una taula invisible.

De fons hi ha una convicció que vull repetir tantes vegades com calgui: l’independentisme no va fer cap cop d’estat, i la resposta política a un moviment tan potent i desestabilitzador per l’Estat, i al mateix temps tan pacífic i democràtic, no pot ser l’espionatge, ni legal ni il·legal. Ha de ser una resposta política a l’altura de la massiva demanda que s’ha enviat des de Catalunya durant tots aquests anys. L’excusa que els espiats parlaven amb grups violents sona a: “que amb el Tsunami no ens passi com amb les urnes”. L’estat espanyol s’ha instal·lat en la seva pròpia propaganda del desafiament i ha acabat espiant; i ara, ell solet, s’ha ficat en un bon embolic.

Bon dia.