L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Acabem la setmana de l'apagada sense saber-ne les causes'

Acabem la setmana de l’apagada que passarà a la història sense saber-ne les causes. Ha estat tan gros que podem imaginar-nos el govern espanyol, Red Eléctrica i les elèctriques privades que fan negoci amb la generació i la distribució triant curosament quina explicació els convé més. I atenció, perquè saber les causes té un interès fonamental, que va molt més enllà de saber qui ho paga, tant políticament com econòmicament, que és que hauríem d’estar segurs que no tornarà a passar.

Com publiquem avui, un comitè d’experts europeu investigarà les causes de l’apagada a Espanya i Portugal, que qualifiquen d’“incident excepcional i greu”. No és un comitè totalment independent, perquè inclourà experts que van estar implicats en l’incident. Per la seva part, Red Eléctrica assegura que ja ha entregat al govern espanyol “els milions de dades” sol·licitats.

El govern de Pedro Sánchez està molt incòmode amb l'apagada. Més enllà de les raons òbvies, dilluns va trigar gairebé sis hores a comparèixer, i aquests dies l’hem sentit dient, en intervencions de mesos enrere, que això que a Espanya es podia produir una gran apagada era una notícia falsa, un rumor d’aquests que corren per espantar. Després, ha vingut el 28 d’abril i ha demostrat que l’apagada total era possible. La vicepresidenta Montero ha demanat paciència, i ha dit allò d'arribarem fins al fons, mentre Yolanda Díaz ha parlat d’exigir responsabilitats arximilionàries.

De fons, en les primeres explicacions, hem sentit que el problema és que ens hem llançat massivament a produir energia renovable, sobretot solar, i que el sistema no està preparat per rebre-la. La pregunta roman: com és possible que el sistema no estigui preparat per rebre energia procedent d’una nova font, neta i considerada imprescindible, si volem alentir la crisi climàtica? Qui no ha fet el que s’havia d’haver fet? 

I, finalment, un últim apunt sobre comunicació de crisi. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va dir a Catalunya Ràdio que no ens van enviar SMS als mòbils perquè no hi havia risc per a la vida. A part de ser discutible (si falla la llum el funcionament de la mobilitat i de tots els serveis esdevé precari i, per tant, perillós), sembla com si els governs català i espanyol no entenguessin que la gent està molt susceptible, i amb raó: venim de la pandèmia, venim de la DANA i no sabem si anem a una guerra. Una caiguda de llum a tota la Península no l’havíem vist mai. Què volen que pensem, que “és d’ells” i ja està? Un SMS pot ser tranquil·litzador, perquè pot donar una versió oficial que desactivi les teories de la conspiració i fa que no et sentis sol. Ara que hem après, fins i tot a base de simulacres, que quan en passa una de grossa rebrem un SMS, en passa una de molt grossa i no el rebem. Una altra cosa és que els SMS s’haguessin pogut enviar: segons els experts, les antenes de la telefonia mòbil sense bateria de reserva (que són la majoria) no podien haver donat servei ni de veu, ni de dades, ni d’alertes. Algú s’ho mirarà, per aprendre la lliçó?

Bon dia.