L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'A Catalunya l’atur baixa, però el malestar es manté'
Té mèrit que amb la quantitat de diners que paguem a Espanya i que no tornen, amb un servei de Rodalies desastrós i una AP-7 col·lapsada, és a dir, amb la mobilitat gripada diàriament, siguem capaços de mantenir aquests nivells d’activitat econòmica. Per això el malestar social, que no surt a les enquestes de l’atur, continua sent alt
El dia ens porta una bona notícia, que és que l’atur ha baixat fins a nivells d'abans de la crisi del 2008. És veritat que les últimes dades d’ocupació conegudes agafen tant la Setmana Santa, en què puja la contractació, com l’inici de la temporada d’estiu, en què també es firmen molts contractes, però pensar que amb molta més població que fa 17 anys tenim una taxa d’atur lleugerament per sobre del 8% amb vora quatre milions de persones treballant és una bona notícia.
Si entrem en els detalls, veurem que, a Catalunya, el comerç, el transport i l’hostaleria pesen més que a Espanya i a Europa, i ja se sap que són activitats de menys valor afegit, com el turisme, i que, per tant, tenen salaris més baixos. I que en professions científiques i tècniques, de més valor afegit, estem per sobre de la mitjana espanyola però per sota de l’europea. De tot plegat, la conclusió és que la nostra riquesa dividida per habitant, el famós PIB per càpita, està per sobre de les mitjanes europea i espanyola però sota del de Madrid, el del País Basc i el de Navarra, perquè encara que som la comunitat (per dir-ho en termes espanyols) que més exporta també som la que rep més turisme, per buscar dues situacions contrastades. I així, el 24% dels residents a Catalunya estan en risc d’exclusió social, un pèl per sota d’Espanya però tres punts per sobre de la Unió Europea.
El got mig ple es veu clarament: tenim una forta activitat econòmica que dona feina a molta gent (per això tenim un 5% més de població estrangera que la mitjana espanyola, aproximadament). El got mig buit també és visible: la vida a Catalunya és més cara, i si la riquesa que creem no arriba a totes les butxaques, i si l’accés a l’habitatge és un somni impossible per a molta gent, sobretot per als joves que volen marxar de casa els pares, el resultat és paradoxal: en un context de bonança econòmica, moltes economies domèstiques donen per anar tirant.
I un últim apunt: té mèrit que amb la quantitat de diners que paguem a Espanya i que no tornen, amb un servei de Rodalies desastrós i una AP-7 col·lapsada, és a dir, amb la mobilitat gripada diàriament, siguem capaços de mantenir aquests nivells d’activitat econòmica. Per això el malestar social, que no surt a les enquestes de l’atur, continua sent alt.
Bon dia.