Els usuaris de Rodalies pateixen més ansietat i depressions

BarcelonaUn 88% dels usuaris del tren a Catalunya asseguren que han notat un augment de símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic arran del mal funcionament de la xarxa ferroviària d'Adif i Renfe. Aquesta és només una de les principals conclusions preliminars de l'estudi que la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona està desenvolupant des del mes de març passat, quan la vaga de maquinistes –sumada a les obres del túnel de Berà– va provocar un mes caòtic al servei de Rodalies i Regionals.

La investigació analitza, precisament, les conseqüències psicològiques per als usuaris freqüents del mal funcionament del servei, i l'ha dut a terme un equip del departament de psicologia de la universitat a petició de la plataforma Dignitat a les Vies. Els autors han analitzat quatre indicadors de malestar emocional: l'ansietat, la depressió, l'hostilitat i les somatitzacions (malestars físics com mals de cap o digestions pesades associades a l'estrès).

L’estudi, que fins ara ha entrevistat unes 700 persones, constata que el 80% dels usuaris asseguren haver fet tard més de la meitat de les vegades que han agafat el tren, mentre que gairebé la meitat afirmen que "sempre" arriben tard. Pel que fa als símptomes d’ansietat, mentre la puntuació mitjana de referència és de 3,56 (en una escala de 0 a 20), els usuaris que agafen de manera freqüent el tren obtenen una mitjana de 8,69, i els esporàdics, de 7,86. En depressió, la mitjana de referència és de 5,32, però els valors dels usuaris se situen per sobre dels 8 punts. Les somatitzacions també s’incrementen notablement: dels 4,26 punts de referència es passa a 8,38 en el cas dels usuaris freqüents.

“Amb els resultats d’aquest estudi volem posar en valor que l’entorn de les persones té una influència directa en el seu benestar o malestar psicològic. Sovint tendim a veure els problemes de salut mental com a qüestions individuals, i en realitat estan fortament influïts per les condicions de vida que tenim”, indica Sergi Martín-Arbós, investigador que ha liderat el projecte.

L'estudi continua obert i recollint dades a través d'un formulari en línia.