L'anàlisi d'Antoni Bassas: ''A Aragonès i Sánchez els ha sortit molt bé, de moment"

Això de “dialogarem sense terminis” no ho decidiran ells, perquè cap dels dos governs és gaire estable. Apostar pel diàleg mai no és una mala inversió. A condició que no et prenguin el pèl, que d’això l’estat espanyol en sap molt. I no se n’amaga: repressió judicial ahir, i Sánchez fent-se una altra foto amb Illa

4 min

Ja està. Després de tant parlar-ne, Pedro Sánchez va agafar l’avió i va venir a Barcelona, al Palau de la Generalitat. I després dels protocols i de passar revista als Mossos desarmats que formaven a l’entrada del Palau de la Generalitat, els dos presidents van reunir-se a soles. I aleshores va produir-se la imatge del dia. Pere Aragonès i Pedro Sánchez reunits a soles, durant dues hores llargues.

Aquesta és, de fet, la foto del dia i la foto del diàleg, perquè té la garantia dels dos caps de govern, perquè s'hi juguen molt tots dos. Mirin, la política la mou l’interès, l’incentiu que tinguis per fer una cosa. Sánchez necessita Esquerra, en aquests moments, per continuar governant a Espanya, i Esquerra necessita que el PSOE s’assegui a la taula de diàleg perquè la taula és la gran aposta estratègica d’Esquerra, el cor central del discurs de Junqueras, la que la diferencia de Junts, la que la pot mantenir en el Govern i a Pere Aragonès guanyant personalitat política pròpia a la presidència de la Generalitat. Amb una derivada no menys important, per a tots dos presidents.  

Aquesta fotografia és la que avui publica, per exemple el New York Times, que titula: “Per intentar acabar amb la disputa de la secessió, Espanya intenta parlar amb Catalunya. El primer ministre espanyol, Pedro Sánchez, es va reunir amb el líder de Catalunya per intentar resoldre el destí de la regió”.

No ho dubtin: això és el que buscava Pedro Sánchez, també. Tot el que el diàleg li complica la vida a Espanya, li arregla a l’estranger. Sánchez acaba d’enviar un missatge al món, el d’Espanya dialoga amb Catalunya. Un missatge que no és veritat, almenys no del tot, precisament en un dia com ahir, en què continuava la repressió judicial contra la mesa del Parlament. Des d’aquest punt de vista, és un èxit per a Sánchez, i un èxit per a Aragonès. Perquè ahir van comprar temps, que és un bé escàs, i si van estar-se dues hores llargues parlant va ser perquè es van conjurar a no malmetre l’oportunitat que s’han donat. 

I després va venir la imatge de la taula de diàleg pròpiament dita. Sense Junts. Junts diu que perquè Aragonès no els va voler perquè Sánchez els va vetar, i Esquerra diu que no pot ser que anunciés la delegació a l’últim minut. Jo crec que avui no sabem si a Junts li ha sortit bé no ser-hi, que això ens ho dirà el temps. Però soc dels que penso que quan no ets als llocs, perds influència, i que la teva cadira buida de seguida l’omple algú altre que creix a costa teva. Junts és el partit del president Puigdemont a l’exili, i la seva veu representa una bona part de l’independentisme, però sobretot, és al govern de Catalunya. A Junts li passa una cosa: el seu “ferro” més polític és fora del Govern. El més polític dels consellers és el vicepresident Puigneró. Però Argimon és un tècnic, Giró i Alsina són independents. El president del partit és a l'exili, el secretari general, Jordi Sànchez, està inhabilitat, i algú tan avesat a les negociacions com Jordi Turull, també. D’aquí els seus interessos perquè a la taula no s’hi asseguessin consellers, només. Raó de més per haver-ho negociat millor amb Aragonès.

Ara ve el més difícil: treballar a l’ombra. És a dir, si Pedro Sánchez i Pere Aragonès volen continuar comprant temps, ja cal que posin la seva gent a treballar els contactes de manera discreta perquè la taula doni algun fruit. Això de “dialogarem sense terminis” no ho decidiran ells, perquè cap dels dos governs és gaire estable. En el cas d’Esquerra, apostar pel diàleg mai no és una mala inversió. A condició que no et prenguin el pèl, que d’això l’estat espanyol en sap molt. I no se n’amaga: repressió judicial ahir i, atenció, Pedro Sánchez fent-se una altra foto amb Salvador Illa. Això no es fa. Si has vingut a reunir-te oficialment amb el president de la Generalitat, no ho rebaixis ensenyant que en tens d’altres, de reunions.

I un últim apunt: no he perdut ni un punt d’escepticisme sobre el resultat de la taula de diàleg, però crec en el diàleg, a condició que sigui d’interès per a les parts. Com que el PSOE i Esquerra tenen interès perquè surti bé, té més punts de produir alguna cosa. Ara bé: que Sánchez vulgui dialogar avui (a la campanya electoral volia pactar amb Ciutadans) no vol dir que tot l'Estat vulgui pactar: el poder judicial continua en mode “a apor ellos!” Com t’enfrontes a això? Doncs d’ahir, també, la resposta de la majoria de la societat. Si el 2108 Sánchez va haver de blindar Barcelona per celebrar-hi un consell de ministres, ahir només van anar a escridassar-lo 50 persones. Aquesta és també una de les imatges més importants del dia, i diu on som, al carrer.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats