This browser does not support the video element.
A la reunió d’ahir de la vicepresidenta Montero amb els consellers d’Hisenda de totes les autonomies vam tornar a sentir una d’aquelles frases que van a l’antologia del que abans se’n deia anticatalanisme i ara és més propi dir-ne catalanofòbia. Li correspon l’honor a la consellera d’Hisenda d’Andalusia, Carolina España:
“Caviar i xampany” per a nosaltres i per a la resta “menú del dia”. Caviar i xampany, amb un dèficit fiscal multimilionari? Quan tens més del 20% de la població en risc de pobresa? Caviar? Amb el cost de la vida de Catalunya? Doncs sí, caviar, privilegis, Catalunya ens roba, etc. Hem arribat a un punt en què el model negociat amb Esquerra no el volen ni les comunitats del PSOE ni les del PP.
Tant és que Andalusia sigui la que rep més diners, que Múrcia sigui la que augmenta més els ingressos i que Cantàbria continuï sent la que més rebrà per càpita. I com que no li cap al cap a ningú que l’Estat posi sobre la taula 21.000 milions més i els beneficiats no els vulguin, la vicepresidenta espanyola Montero va dir que el sistema serà voluntari, que la comunitat que no el vulgui pot continuar amb el d’ara. És una sortida lògica però dialèctica, desesperada. Quan les coses es fan malament, és difícil que surtin bé. M'explico.
A aquestes altures ja sabem que qualsevol cosa que negociï Catalunya en solitari gràcies a la força dels seus vots està viciada d’origen. I més ara que Puigdemont és un pròfug i Junqueras està inhabilitat. Però recordin que tot això ja li va passar a Convergència, que era autonomista. I si tirem un segle enrere li va passar a la Lliga Regionalista. Acceptem la bondat d’un argument: una cosa multilateral com el finançament de tothom no es pot negociar bilateralment amb un sol implicat. Hi ha una part de raó. Però hi ha alguna alternativa? Quan resulta que el sistema de finançament estava caducat des de feia una pila d’anys sense que ningú fes el pas d’actualitzar-lo. I quan resulta que els governs espanyols només s’interessen a negociar-lo quan estan en minoria. ¿És normal que ara el govern espanyol hagi trobat 21.000 milions perquè les autonomies puguin atendre els serveis bàsics i cars que presten, com la sanitat, l’educació i els serveis socials? No, no ho és. Per això la revisió del sistema de finançament sempre és un malson.
Tot es veu més clar si anem al cor de la discussió. A l’argument que no es pot negociar només amb Esquerra (o abans amb Convergència) si és per a tot Espanya. A veure, però per què es pensen que tenen autonomia a les Castelles, a Extremadura, a Múrcia i a Cantàbria? Doncs perquè Catalunya i el País Basc n’havien tingut abans de la Guerra Civil i durant la Transició la van reclamar: “Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia”. Aquella realitat plurinacional (la Constitució arriba a parlar de “nacionalitats”) va ser degudament desactivada, però va fer possible l’estat descentralitzat (una descentralització vigilada, però descentralització). Per tant, sempre ha passat que els canvis a Espanya els ha portat Catalunya.
Però aquesta realitat tant és. Perquè el relat ha guanyat a la realitat i s’ha convertit en realitat. I el relat és que els catalans s’ho emporten tot. Per a nosaltres xampany i caviar i per a ells menú del dia precuinat. Tant és que tinguem un dèficit fiscal insuportable. És un relat constitutiu al fet de ser espanyol, és la manera de veure Espanya. I punt. Per això no hi ha res a fer.
Bon dia.