La jugada tàctica de Pedro Sánchez
Madrid"Caviar per als catalans i menú del dia per a la resta d'espanyols". Els consellers del PP han aparegut indignats a les portes del ministeri d'Hisenda, carregant contra la proposta de nou model de finançament que, asseguren, només dona "privilegis" als catalans. Una desfilada de declaracions que evidencia que no serà gens fàcil per al govern espanyol tirar endavant el nou model en què, segons els dirigents territorials del PP, Oriol Junqueras és qui decideix on van els recursos dels murcians, extremenys, madrilenys, andalusos... Ara bé, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'ha guardat un as a la màniga per treure's tota aquesta pressió de sobre en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera: ha ofert a les comunitats que, si troben tan injust el nou model de finançament (malgrat que totes hi guanyen una mica més que ara), hi renunciïn i quedin acollides al sistema actual. És a dir, serà voluntari. Tot i que també va ser així el 2009, el fet que Montero ho digui aquest dimecres és un desafiament al PP.
Què implica això? La ministra intenta desactivar el principal argument dels populars, que està projectant que Sánchez i Junqueras els sotmeten a un nou repartiment sense haver-los consultat. És a dir, els diu que si no els agrada, no s'hi afegeixin i es quedin amb el vell.
Si n'hi ha que renuncien a les millores, Hisenda s'estalviarà diners: el nou sistema es basa principalment en el fet que l'Estat incorpora 21.000 milions d'euros extres al finançament de totes les comunitats autònomes. Com més governs se'n quedin al marge, menys diners hi haurà de posar l'Estat.
La posició del PP
Què farà el PP? Aquí els interessos dels barons i d'Alberto Núñez Feijóo divergeixen: si bé el líder dels populars necessita exhibir una oposició frontal a Pedro Sánchez, als seus barons en realitat (per molt que diguin) els aniria bé poder gaudir del model nou sempre que s'aprovi al Congrés (dependrà de Junts). El fet que ara Montero el plantegi com a voluntari i s'hi hagin d'adherir de forma explícita complica el relat a Génova.
De fet, és la mateixa jugada que el govern espanyol ha fet amb la condonació del deute del FLA, que ha de passar pròximament pel Congrés i a la qual el PP també s'hi ha oposat (els seus consellers van plantar fins i tot Montero al Consell de Política Fiscal i Financera). Si s'aprova a la cambra espanyola —també dependrà de Junts—, acollir-s'hi serà voluntari, de manera que el govern espanyol obligarà les comunitats del PP a demanar-ho explícitament i contradir el relat polític que han fet fins ara. Montero ha pactat amb Esquerra perdonar a la Generalitat 17.104 milions d'euros, però també a la resta de les autonomies: Andalusia en seria la més beneficiada amb la condonació de 18.791 milions d'euros, així com el País Valencià i Madrid.
La dificultat de l'objectiu de Sánchez
L'objectiu de fons de Pedro Sánchez és convèncer l'electorat que el PP actua en contra el finançament dels serveis públics, sobretot sanitat i educació, que estan en mans de les autonomies. El relat que la Moncloa vol que qualli és que els populars renuncien a recursos de l'estat del benestar quan s'oposen frontalment al FLA o al nou model de finançament. De fet, aquest és l'argument que ha utilitzat Pedro Sánchez a l'hora de defensar el nou model.
Ara bé, és molt difícil (gairebé impossible) que la Moncloa se surti amb la seva. En el debat sobre el repartiment de diners, a Espanya està molt arrelat que Catalunya no només no hi perd sinó que fins i tot roba a les altres autonomies, malgrat el dèficit fiscal històric i que tradicionalment ha estat la més perjudicada pel finançament, juntament amb el País Valencià i les Illes Balears. Només cal sentir totes les veus, no només del PP, sinó també del PSOE, que bombardegen amb aquest relat cada dia els ciutadans del conjunt de l'Estat. Per això és complicat que, per molta jugada tàctica que faci Pedro Sánchez, la Moncloa pugui convèncer que el que han pactat amb Salvador Illa i Oriol Junqueras pot beneficiar algú més enllà de la Generalitat. I la gran paradoxa és que allò que genera una gran revolta a la resta de l'Estat sempre sembla poc des de Catalunya.
