L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Dilluns i res. La Candelera plora a les andanes de Rodalies'

Tal com era de preveure, ha arribat el dilluns i a la loteria dels trens d’avui no hi ha hagut sort. Renfe ha acabat oferint servei per carretera allà on encara no en pot oferir amb tren. 

La majoria de trams es fan en autobús, perquè continuen les revisions de vies, talussos i altres elements pròxims a les vies. És un nou fracàs que el portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, ha mirat de cobrir recordant que el Govern va dir que avui la mobilitat estaria garantida, i ho estava, perquè amb la combinació de trens i autobusos hi havia oferta de transport públic. El problema és que no és del tot veritat. Dimarts de la setmana passada, la consellera Paneque va dir que avui dilluns ja hi hauria “normalitat” al servei, tal com funcionava “abans de la crisi”, perquè es preveia mantenir els talls i els busos fins divendres i que el cap de setmana es poguessin "anar reprenent els trams" tallats, de manera que el Govern comptava que ja dilluns es desenvolupés el servei sense plans alternatius en els punts que s’estaven analitzant i, per tant, arribés la “normalitat” als trens de Rodalies. Doncs no, la normalitat continua sent la falta de servei. Pere Macias ha explicat aquest matí que, amb el que el Govern sabia divendres, avui semblava que hi hauria servei, però que ara les revisions són molt rigoroses. En qualsevol cas, el fracàs de Rodalies és un fracàs del Govern, amb origen a Madrid, però quan centenars de milers de catalans no poden aspirar a moure’s amb normalitat el que fracassa és el Govern.

Llegeixin aquest reportatge que firma Abril Lozano, amb el gràfic títol de: “He arribat a plorar a l’andana de la impotència”.

Casos de persones que viuen a Sant Fruitós de Bages i treballen a Barcelona, o que viuen a Gelida i van a Vilafranca del Penedès, o que viuen a Girona i van a Barcelona, o han d’anar de Granollers a Castelldefels, totes desgastades físicament i emocionalment, amb experiències com ara quedar-se tirades, "de matinada, a mig trajecte", sense ningú que les pugui anar a buscar, o dies que han esperat hores i hores a l'estació sense rebre cap informació clara. O que quan Rodalies falla, haver de demanar a algú que et vingui a buscar en cotxe: "Acabo implorant la meva parella, amistats o família perquè em vinguin a recollir. Necessito una xarxa de persones que em rescatin".

Doncs això, som un país que plora a les andanes i necessita que el rescatin. I el rescat ha de ser multimilionari i sostingut en el temps, perquè el canvi climàtic castigarà cada cop més els serveis ferroviaris. I fins i tot amb això no n’hi haurà prou. Cal voluntat política. I diguem-ho clar: la voluntat política de cap govern espanyol no ha estat mai prioritzar la mobilitat a Catalunya.

Bon dia.