L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’acord pel finançament, pendent de Montero'

En setmanes com aquesta es percep de manera clamorosa la desaparició de la política catalana de la primera línia del protagonisme. Amb tot el que està passant a València, amb el judici al fiscal general, amb els casos de corrupció assetjant el PSOE, no és estrany. Però no és d’ara. Illa es va imposar pacificar i està lligat molt estretament a Pedro Sánchez, tant políticament com personalment, i tant Junts com Esquerra tenen els seus líders inhabilitats. Tant el de Catalunya com el d’Espanya són governs fràgils, però ja hem entrat en l’època en què no poder aprovar uns pressupostos ja no és motiu per convocar eleccions. Resultat? Un joc d’impotències.

Això no vol dir que no estiguin passant coses a la política catalana. Aquest matí Míriam Nogueras ha anunciat solemnement al Congrés que bloquejarà totes les lleis del PSOE. Veurem què significa aquest anunci en relació amb el que ja va fer Puigdemont dies enrere. 

Fa unes setmanes els explicàvem que el Govern veia que l’acord de finançament podia arribar aviat. No ha arribat. L’estat de la qüestió és el següent: la xifra resultant per a Catalunya de l’acord seria bona. Cal definir què vol dir això de la “població ajustada” en el cas de Catalunya perquè la xifra pugui ser presentada amb arguments. L’ordinalitat serà possible si l’Estat hi posa més diners, i els pot posar perquè està recaptant molt perquè l'economia tira. La qüestió que ara està més encallada és l’Agència Tributària Catalana, com fer que allò que és estructura d’estat, com és la recaptació de tots els impostos, passi a la Generalitat. Aquest és un dels problemes que té la vicepresidenta Montero sobre la taula: la posició contrària al traspàs dels inspectors d’Hisenda. Esquerra en va parlant amb Junts (hi ha interlocució entre Junqueras i Puigdemont i amb Turull), i també amb Compromís, perquè el País Valencià també està molt mal finançat. I aquí estem. El govern de Catalunya no posarà el govern espanyol contra les cordes pel finançament (ni per res) però té un incentiu per fer avançar l’acord: si no hi ha finançament, no hi haurà pressupostos de la Generalitat, perquè Esquerra no els negociarà. Alhora, Esquerra no té gens d'interès en fer caure Illa: no té candidat per presentar-se a unes eleccions. D’aquí, també, aquest mena de situació travada de la política catalana. 

Mentrestant, com els deia, el Tribunal Suprem està jutjant el fiscal general de l’Estat pel delicte de revelació de secrets (els correus de la parella d’Ayuso on deia que volia pactar amb Hisenda per evitar anar a judici). Un testimoni va exculpar ahir el fiscal general. Va ser una declaració un punt dramàtica, la d’un periodista, José Precedo, d'Eldiario.es, que va afirmar que sap qui és la seva font, que no la pot dir, però que sí que pot dir que no va ser el fiscal general.

José Precedo: “I aquí tinc un dilema moral, bastant gros, que tenim tots els periodistes moltes vegades, que és que jo sí que sé quina és la font d’aquesta història, la sé. No la diré per secret professional". 

President del tribunal: “Una cosa és que no la digui, però una altra cosa és que ens amenaci amb el fet que la sap". 

José Precedo: “No, jo dic que hi ha el dilema moral que hi ha una persona a qui se li demana presó que jo sé que és innocent, perquè conec la font, però no puc dir la font. No és cap amenaça".

La dreta es frega les mans de pensar que el fiscal pot ser condemnat. De moment, però, no ha sortit cap prova que l'inculpi.

Bon dia.