L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Li hem d'agrair alguna cosa a Trump?'

Avui toca parlar de construir i reconstruir. Per començar, a les Terres de l’Ebre.

Ja els hi dèiem ahir: els mateixos barrancs que baixaven reblerts d’aigua, el mateix càmping dels Alfacs, a Alcanar, els mateixos carrers que es van inundar el 2018, el 2020 o el 2023, s’han inundat a les últimes hores. Ara els veïns netegen i la Generalitat promet milions en ajudes. Però si no fem res diferent, l’any que ve o l’altre hi tornarem. Perquè ahir vam tornar a sentir la xifra: es calcula que, a Catalunya, un 15% dels edificis estan construïts en zones inundables. Cal un pacte nacional per prendre decisions d’expropiació i compensació, si cal, si no volem continuar posant vides en risc i gastant milions en obres de reparació que no aguanten ni dos anys.

I avui toca també parlar de construir i reconstruir a Gaza. Una franja de l'extensió del Maresme on abans dels bombardejos hi vivien més de dos milions de persones, i que ara està així: tots els edificis destruïts, totes les canalitzacions d’aigua, de llum, dels serveis essencials, les escoles i hospitals. És impossible recomençar la vida avui mateix sobre el que ja només és un ermot de runa. Ahir, Donald Trump va fer referències directes als molts diners que tenen els països àrabs, com donant a entendre que ara començarà una reconstrucció que pot ser una gran inversió primer i un gran negoci, després.

A Israel, molta gent està agraïda a Trump perquè ha aturat la guerra i ha fet tornar els ostatges. Però ha fet acabar la guerra quan ja no quedava ningú per matar ni cap casa per destruir. Ja l'hi va dir a Netanyahu davant de tothom, al Parlament d’Israel: “Li vaig dir: Bibi, et recordaran molt més per la pau que si continues com ara, matant, matant, matant”.

Si fa uns dies Trump va parlar a l’ONU com si estigués a cal sogre, ahir va parlar a la Knesset amb les sabatilles d’estar per casa. Fins i tot va demanar un perdó per a Netanyahu, que necessita continuar sent primer ministre per defensar-se millor dels càrrecs per corrupció. Sentin el to de Trump quan demana el perdó per al president d’Israel:

Trump: “Ei, tinc una idea. Senyor president, per què no li concedeix l'indult? Atorgui-li un perdó. Aquest ha estat un dels presidents més importants en temps de guerra… i cigars i xampany? A qui coi li importa això?”

A la tarda, a Egipte, l'acord de pau es presentava sense cap de les dues parts bel·ligerants, Israel i Hamàs. Tant és. Tant és que això sigui un alto el foc reforçat amb retirades de l'exèrcit i intercanvi de presoners, tant és que no sapiguem quin serà el pròxim pas, en direm acords de pau. Com que malgrat les insuficiències és una bona notícia, tothom va córrer a fer-se la foto amb Trump. I Trump va passar revista a cada país, com si fos el festival d’Eurovisió:

Trump: “On és Espanya? Hi esteu treballant, pel que fa al PIB? Ens hi aproparem. Ens hi aproparem. Però fantàstica feina la que estàs fent. Itàlia, tenim una dona, una dona jove que… No tinc permís per dir-ho perquè normalment és el final de la teva carrera política. Si ho dius tu, és una dona jove i preciosa. Ara, si fas servir la paraula bonica als Estats Units per referir-te a una dona, això és el final de la teva carrera política. Però m'arriscaré. On és el Regne Unit? On és el nostre amic? Vine aquí. Tot va bé? Molt bé. Molt amable per part teva. Tota aquesta gent ha arribat amb uns 20 minuts d'avís, i crec que és fantàstic. I en tenim tants d'altres”.

Li recorda a Sánchez els diners que ha de gastar en defensa, li diu “dona guapa” a Meloni, i fa veure que deixarà parlar a Starmer i en l'últim moment li gira l’esquena. Li hem d'agrair alguna cosa a Trump? El debat està obert. 

Bon dia.