L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Com es posen a Espanya quan roben cables de l'AVE Madrid-Sevilla'

D’ençà que, ara ha fet un any, Pedro Sánchez va fer allò de retirar-se cinc dies a veure si continuava o no, la seva estrella s’ha anat apagant. El seu silenci, dilluns passat, el dia de l’apagada, va confirmar que els millors dies han quedat enrere. És normal, també. D'aquí a poques setmanes farà set anys que és president. Amb tot, ha superat la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i fins i tot governa tot i que va perdre les eleccions. Però per sobre de tot, Sánchez continua sent el més llest de la classe política espanyola, molt per sobre de l’aspirant Feijóo. 

Ahir ens en va donar una prova quan va venir a Barcelona i va anunciar que faria una consulta pública sobre l’opa del BBVA al Sabadell. No és un secret que a Sánchez no li interessa molestar la Catalunya d’Illa en plena agenda del “retrobament” i la “normalització”, de fet, i que compta entre els seus triomfs el d’haver “pacificat” Catalunya. Pacificat Catalunya entre cometes, perquè la violència a Catalunya l’ha posat l’Estat, i perquè amb polítics, policies, espies, jutges i tribunals de comptes dedicats a perseguir adversaris polítics independentistes, la tasca pacificadora és més fàcil. 

Però el cas és que ha tornat el Sabadell, ha tornat mitja Caixa i a l’empresariat català, a falta del PP, ja li està bé el PSC com a sinònim d’estabilitat. En aquestes condicions, el govern espanyol no vol l’opa del BBVA que la CNMC avala. Com tirar-la enrere? Dient que no és ell, Sánchez, qui no la vol, sinó que no la volen l’empresariat, els sindicats, les cambres de comerç, etc. Sánchez sap que a Catalunya, el rebuig a l’opa és majoritari. Doncs que es mulli un altre i així ell podrà invocar raons d’interès general. Per això, Sánchez va referir-se ahir a l’opa com a “hostil” i va regalar les orelles dels presents amb una frase que hauria firmat qualsevol independentista. 

“Cap societat del món hauria respost millor que la nostra. I això és molt important de reivindicar. Perquè Espanya i Catalunya som societats i països extraordinaris”.

Ahir va ser un dia de molta Catalunya-Espanya. Artur Mas va declarar al Congrés. Va ser una intervenció llarga, sòlida, a estones un recital. Mas va titllar de covards polítics com Rajoy, Sáenz de Santamaría, Fernández Díaz, Cospedal, Montoro, Sánchez Camacho, etc., que neguen que existís l’operació Catalunya. I s’hi querellarà, perquè ara s’ha sabut que el van espiar amb Pegasus entre el 2015 i el 2020. Fa bé, però Mas sap que la querella pot tenir un recorregut curt. Per a persones com l’exvicepresidenta espanyola, negar l’existència de l’operació Catalunya és fer la seva part de la feina. És donar una aparença d’honestedat a un sens fi de delictes que mai no seran castigats perquè mai no seran investigats. I no ho seran perquè l’operació Catalunya és una operació d’estat i una prova que els mecanismes sufocadors de la realitat de Catalunya funcionen. De fet, l'estat espanyol està en una permanent operació Catalunya.

I acabo: ahir l’AVE Madrid-Sevilla va estar aturat i va afectar 16.000 viatgers perquè van robar cable de coure. Ha sortit el ministre a cridar “sabotatge!” (el mateix ministre que va dir que el robatori de cable era una especialitat catalana), el PP parla d’annus horribilis del ministre Puente i les teles s’han omplert amb gent que deia “sembla mentida”, "ens han deixat tirats", "el servei ferroviari s’està degradant", etc. Benvinguts al club, però demanin tanda, que hi ha cua. Que vagin gastant en despesa militar, mentre la xarxa elèctrica deixa la Península a les fosques i els trens són vulnerables. 

Bon dia.