BarcelonaLes Jornades del Cercle d'Economia ja fa anys que és el reducte dels nostàlgics de la sociovergència, una aliança que podríem definir com de centre radical que mai ha governat com a tal a la Generalitat, però que durant el pujolisme/maragallisme va funcionar com un sistema complet amb els seus diferents àmbits d'influència (estatal, nacional i municipal). Siguem clars, als empresaris catalans encara els agrada Salvador Illa i prefereixen Pedro Sánchez a la Moncloa abans que Alberto Núñez Feijóo, però el que no suporten són els seus socis. I molts no amaguen una certa frustració. Un representant del sector immobiliari, per exemple, està especialment queixós amb la retòrica que els socialistes, a Madrid i a Barcelona, han adoptat amb els propietaris de pisos. "Els estan criminalitzant i això és un error", afirma abans d'admetre què és el que en realitat li agradaria: "Per a nosaltres el millor seria una entesa entre els socialistes i Junts, però és molt difícil amb Puigdemont, molt difícil", afirma lacònic.
Un altre veterà de les jornades està indignat amb la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, a la qual qualifica amb un improperi per les seves paraules sobre l'opa. "Dient això públicament [que s'ha de vetar l'opa] sent la vicepresidenta demostra que no en té ni idea –argumenta–, perquè el que ha de fer el govern espanyol és vetar-la amb alguna fórmula, però amb la màxima discreció", conclou.
La figura d'Alberto Núñez Feijóo també apareix en algunes converses, però bàsicament és per lamentar la seva falta de lideratge intern. "Demà vindrà, farà un discurs autonomista per quedar bé i quan arribi a Saragossa se n'haurà oblidat", comenta algú recordant el que ja va passar el primer any que va participar en les jornades. Sentint els empresaris catalans es veu com volen i dolen. Voldrien una sociovergència que no hi és ni se l'espera. I en cas contrari tampoc els aniria malament un govern d'un PP amb sensibilitat autonòmica com la de Feijóo, però saben que Ayuso i Vox fan impossible aquesta equació. Com a mínim respiren alleujats perquè a Catalunya s'ha instal·lat la pax illenca (de Salvador Illa) mentre que la tensió que abans hi havia aquí amb el Procés ara s'ha traslladat a Madrid, on la dreta ayusista i l'extrema dreta viuen instal·lades en un clima guerracivilista. Algú amb contacte amb els seus homòlegs espanyols del sector confessa que el sorprèn el grau d'odi que els desperta la figura de Sánchez. "És una cosa molt visceral", admet.
Ribera i l'avorriment
En canvi, Sánchez, quan ve al Cercle, se sent com a casa. En realitat és possible que Catalunya sigui el territori políticament més amable per a ell ara mateix. Des del faristol felicita Salvador Illa pel seu aniversari i en un moment donat parla de Catalunya i Espanya com a "països extraordinaris". Poc després, però en un altre escenari, el Col·legi de Periodistes, la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, participa en un col·loqui organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus. Allà desgrana una teoria que encaixa a la perfecció amb el seu tarannà (i potser també amb el de Salvador Illa). "El món està descobrint ara gràcies al trumpisme que ser avorrit, previsible i amb normes clares, com és Europa, té el seu atractiu", declara. L'avorriment com a valor econòmic. Vet aquí un possible lema per a les Jornades del Cercle de l'any vinent i que Illa aplaudiria.
