L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El PP votarà el blindatge de les seleccions espanyoles'
This browser does not support the video element.
Aquest cap de setmana només sentirem a parlar del PSOE i del PP. Tots dos partits es reuneixen. En el fons, es reuneixen pel mateix: per donar-li una última oportunitat al seu líder. Els socialistes reuneixen el comitè federal per fer canvis interns que demostrin que Pedro Sánchez ha reaccionat a la bomba atòmica de les imputacions per corrupció d’Ábalos i Cerdán. I el PP fa el congrés de l'última oportunitat a Feijóo: si no guanya les pròximes eleccions, ja se’n pot tornar a Galícia.
El que hem sabut aquest matí dels canvis al PSOE és que comencen per nomenar una nova secretària d’organització per substituir Cerdán. Serà Rebeca Torró, valenciana, actual secretària d’estat d’Indústria amb el ministre Jordi Hereu. Va ser consellera de Política Territorial l'últim any de mandat de Ximo Puig a la Generalitat Valenciana. Una dona, perquè després de les converses sobre prostitutes que vam sentir entre Koldo i Ábalos és la manera de tornar a allò de “Soc feminista perquè soc socialista”. No és nou: quan al Fons Monetari Internacional va caure Dominique Strauss-Kahn per un ampli historial d’addicció al sexe, de seguida van posar Christine Lagarde per substituir-lo.
No només trien una dona com a nova número 3, sinó que a Rebeca Torró li posen tres adjunts a l’organització, perquè es vegi que es multipliquen els controls interns. Sánchez continua sense donar-se per vençut i aquest cap de setmana el PSOE buscarà vendre imatge de penitència, de propòsit d’esmena i de sortir a guanyar per més que tingui les enquestes en contra.
I el congrés del PP és el d’ara o mai per a Feijóo. És el congrés del ganivet a la boca per derrotar Sánchez. Per això posen de secretari general del partit Miguel Tellado. L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, presidirà el congrés d’aquest cap de setmana i Dolors Montserrat continuarà a l’executiva.
A veure, el PP va davant a les enquestes, però amb això no en té prou per governar, no en té prou amb guanyar. Ha de guanyar per majoria absoluta, perquè si depèn de Vox, els altres partits no li donaran suport. I les enquestes diuen que els problemes del PSOE estan donant més intenció de vot a Vox que al PP.
Si mirem el mapa polític espanyol, només hi ha dos grups que podrien pactar amb el PP: el PNB i Junts. Ara és impossible, però ha estat possible abans. I aquest és el problema del PP: com convèncer alhora els nacionalistes bascos i els independentistes catalans, quan necessites atraure vots ultranacionalistes espanyols que han marxat a Vox. I aleshores, el PP ha pactat un text per definir on posen la línia per pactar. I han quedat que per pactar seran requisits “irrenunciables la defensa de l’Estat, la nació i l’ordre constitucional”. I es parla de l’enfortiment de l’Estat a Catalunya. I del blindatge de les seleccions esportives espanyoles. És curiós, perquè Espanya té la paella pel mànec però en canvi sempre pateix l’angoixa existencial de la dissolució, fins al punt que ara hagin de remarcar que blindaran les seleccions.
Al PP s’han dit, doncs, que han d’“anar a totes”, i que a “la pròxima sí que serà la vençuda”. Perquè si no, Feijóo se n’haurà d’anar al carrer.
Bon dia.