L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont resisteix i vol que Esquerra es mulli'

Començo pel final: mirin, ningú no sap com acabarà això. Però en tenim algunes pistes. La llista de presidenciables s’ha reduït a dos: Illa i Puigdemont. Puigdemont depèn d’Esquerra i el PSC. El PSC (i el PSOE) ja ha dit que ni somiar-ho de deixar-se escapar la presidència d’Illa, i dona a entendre que encara menys la deixarà escapar per fer president Puigdemont, perquè les eleccions de diumenge han posat el país en una nova etapa. 

I Esquerra? Esquerra diu públicament que ells se’n van a l'oposició i que, si Puigdemont vol els seus vots, que demostri primer que té l’abstenció del PSC. Però ahir vam tenir una notícia no menor: el president Aragonès va anunciar que plega. No és menor que plegui el president candidat a la reelecció. I que plegui havent-hi, com hi ha, la possibilitat que hi hagi una repetició electoral, perquè si Aragonès plega, quin candidat posarà Esquerra? Junqueras, sí, però primer ha d’estar amnistiat i habilitat. Anar a una repetició electoral amb un candidat nou no és senzill. Per això l’anunci d’Aragonès ens posa sobre la pista que Esquerra no es decantaria per una repetició electoral i que, per tant, ara sense Aragonès la possibilitat que Esquerra acabi facilitant la investidura d’Illa és més gran.

Una altra pista: si el PSC ja ha dit a Puigdemont que no el pensa fer president, per què Puigdemont va dir diumenge a la nit i ahir dilluns al matí que vol presentar-se a la investidura? Doncs perquè ell no vol donar per tancada la porta d’Esquerra. Si de cas, pensen a Junts, que sigui Esquerra qui es mulli i expliqui clarament que no ha volgut fer president Puigdemont i, si arribés, que ha facilitat la investidura socialista. A part que algú tan resistent com Puigdemont no es dona per vençut tan ràpidament. Aquest matí ha piulat:

Mas va guanyar i no va governar. Collboni i Sánchez no van guanyar i governen. “Discutir la legitimitat que ara a Catalunya es pugui fer el mateix em sembla molt incoherent i estrany, posats a donar qualificatius. Tothom té dret a intentar formar govern, si creu que pot reunir un suport parlamentari que l'hi permeti”.

Mentrestant, quins incentius podria tenir Esquerra per investir Illa amb un sí o amb una abstenció? Esquerra pot dir que és sensible al que demana l’esquerra del país, sindicats, que és un govern d’esquerres (i fins i tot la patronal demana un govern ràpid i estable), i més en un moment en què a Catalunya ja hi ha dos partits d’ultradreta al Parlament, i pactar amb el PSOE a Madrid un altre preu pel suport d’Esquerra, perquè al partit de Junqueras hi ha la convicció que el PSOE ha donat més importància al suport de Puigdemont.

Total, som als preliminars d’uns contactes que han d’acabar amb una decisió. L’experiència ens diu que aquest tipus de decisió arriba un dia que precipita en nom d'arguments que avui, en calent, ningú no s’atreveix a fer servir però que més endavant s’acaben imposant amb naturalitat. Per això un tripartit d’esquerres o una abstenció d’Esquerra en la investidura d’Illa no és tan descartable. 

Nota a peu de pàgina: Illa tindria el suport dels comuns. Els que no van votar el pressupost d’Aragonès amb l’argument del Hard Rock defensat per Illa, ara se’l menjarien en nom d’un govern d’esquerres.

Finalment, ahir va sortir el ministre Puente. Va sortir a la tarda, a dir que no afirma que hi hagi sabotatge a Rodalies, però que no ho pot descartar. I que l'Estat veu greu que la meitat dels actes vandàlics en trens passin a Catalunya. I insistint en la idea que si es tracta d'un robatori de coure, la responsabilitat és dels Mossos. Mirin, no ens és igual, però no és el més important: només faltaria que haguéssim d’aguantar discussions sobre de qui és la culpa. La gent arribant tard, amb mesos sense Rodalies, i ells aquí discutint. No se’n donen vergonya? No, no se’n donen. I així ens va com a país.

Bon dia.