L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Però què els diu Marine Le Pen?"

Parlo avui de Marine Le Pen, ho admeto, perquè no vull que em passi com amb Trump, a qui no vaig considerar seriosament com a possible guanyador fins 48 hores abans que ho fos

This browser does not support the video element.

Tornem de cap de setmana llarg de l’1 de Maig felicitant el ‘Ministerio del Interior, Gobierno de España’, per la seva brillant gestió del control de passaports a l’aeroport del Prat: gent perdent vols, perdent temps, perdent la paciència, davant l’escassa dotació de policia espanyola, encarregada de les fronteres, al segon aeroport d’Espanya en nombre de passatgers, 44 milions de passatgers l’any passat, una mitjana diària de, no res, de 120.000 passatgers! No sé com la vicepresidenta Soraya o el delegat del govern central Millo, que, per cert, mentre tot això passava era al tenis, al trofeu Godó, tenen després la barra de dir allò de “mentre només parlen del referèndum no s’ocupen dels veritables problemes de la gent”.

Per què això només va passar al Prat, si les mesures de reforç dels control de passaports són d’aplicació a tots els aeroports? Doncs perquè no hi ha policies nacionals que vulguin venir a Catalunya, perquè les competències de seguretat estan traspassades als Mossos i anar a posar segells als passaports a una ciutat cara no és el més apassionant de la vida. I perquè, francament, per al govern espanyol, el Prat queda molt lluny.

Cargando
No hay anuncios

Amb tot, i comentat aquest episodi, el primer pensament de la setmana no és episòdic, precisament. Diumenge hi ha eleccions a França. Potser vostès pensen “que pesats que són amb les eleccions a França!”, però, com saben, Marine Le Pen és un dels dos finalistes i això és una mala notícia, perquè vol dir que hi ha molta gent disposada a votar l’extrema dreta xenòfoba i anti Unió Europea perquè no veu una altra solució als seus problemes.

I, francament, el Primer de Maig a França no va ser gaire prometedor:

Cargando
No hay anuncios

Sindicats dividits, escenes de violència com aquest llançament d’un còctel Molotov contra la policia i poca mobilització contra el Front Nacional, entre altres coses, perquè el rival, Macron, representa la globalització que molts treballadors francesos veuen com l’origen dels seus mals.

Cargando
No hay anuncios

A les darreres hores s’ha fet viral un vídeo en què es veu com Marine Le Pen va repetir ahir, gairebé paraula per paraula, un discurs que va pronunciar un candidat de la primera volta, Fillon, fa quinze dies.

Marine Le Pen plagia fragments d'un discurs de François FillonEm permeto dir que no crec en les casualitats, i que l’equip de Le Pen ha aconseguit que es parli d’ella, però, sobretot, que es vegi que el que diu no és tan extremista. I què diu?

Cargando
No hay anuncios

“Si hom es mira aquest univers torturat (i és la clau per comprendre el món, veurem que hi ha dues ideologies totalitàries que busquen instal·lar-se al nostre voltant: d’una banda, la globalització, que concep el món com un gran mercat on l’home ja no és més que és un consumidor o un productor. […] De l’altra, la ideologia islamista, que busca esclavitzar el món amb el terror a causa d’una visió religiosa nihilista i obscurantista”.

Fillon no havia dit exactament això, les dues ideologies extremistes per a ell havien estat nazisme i estalinisme.

Cargando
No hay anuncios

I tots dos proposaven la mateixa solució, una alternativa a les dues ideologies: França. “Una veu que procedeix de la nostra herència cultural, conforme als valors de la nostra civilització, que demana fer confiança a la raó i al lliure criteri [...] Crec sincerament que aquesta resposta és la resposta francesa”.

Parlo avui de Marine Le Pen, ho admeto, perquè no vull que em passi com amb Trump, a qui no vaig considerar seriosament com a possible guanyador fins 48 hores abans que ho fos. I perquè si guanya Marine Le Pen, al marge de la crisi que obriria a Europa i a la idea mateixa de la UE, quedaria clar que la crisi, la desigualtat i la por del canvi tecnològic hauran desbordat la democràcia i la idea d’una Europa unida i hauran llançat gent en braços d’una candidat que, com Trump, no té problemes per comparar la globalització amb el terrorisme islamista.