This browser does not support the video element.
Al final, aquesta nit, Donald Trump no ha acabat amb “tota una civilització”, perquè l’Iran i els Estats Units s’han donat quinze dies més de coll. Trump ha trobat una sortida temporal d’aquesta guerra sense un objectiu clar i l'Iran ha resistit i ha posat les seves condicions sobre la taula. Tots han perdut, de fet, tots hem perdut, però Trump i els aiatol·làs diran que han guanyat. El que continua anant a la seva és Israel, que ja ha dit que no se sent concernida per aquest alto el foc de dues setmanes i que continuarà atacant el sud del Líban. En tot cas, aquest matí tenim motius per respirar una mica alleugerits. I si hi volen posar un punt de reflexió, no es perdin aquest article del professor de filosofia Ferran Sáez Mateu, titulat “Trump: com hem arribat a això?”, en què explica com és que la gent el vota. “Molts votants prenen una decisió en funció de qui creuen que són o de quines amenaces subjectives perceben”.
Més a la vora, tres apunts interessants, avui. El primer: el ministre espanyol de Cultura, Ernest Urtasun no s’ha atrevit a traslladar temporalment el Guernica de Picasso al País Basc, com li havia demanat el govern de Vitòria.
Urtasun s’agafa a l’informe dels tècnics que diuen que amb el trasllat, el quadre podria quedar malmès. El govern més progressista de la història no farà el pas simbòlic d’exhibir el Guernica al País Basc. El motiu ens interessa bastant: l’obra podria fer-se malbé. Com els frescos de Sixena, no?
Dos: el govern espanyol vol canviar la Constitució per blindar el dret a l’avortament. Ho van fer a França, perquè l'extrema dreta quan governa el tira enrere i perquè a Espanya, la majoria d’avortaments no es practiquen a la sanitat pública (a Catalunya, sí), sinó a la privada. El govern espanyol no ho aconseguirà, perquè per canviar la Constitució cal una majoria de ⅗ parts, o sigui que calen els vots del PP, i el PP no li donarà els vots. Per què ho fa el PSOE? Amb l’argument real de la protecció de drets, obliga el PP a dir que no i a indisposar-se amb el vot femení i arrenglerar-se amb VOX, amb qui, a més a més, estan pactant governs autonòmics a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. I venen les eleccions a Andalusia.
I el tercer, i molt simbòlic: ahir, la Conferència Episcopal Espanyola va presentar alguns detalls de la visita del papa Lleó XIV, d’aquí tot just dos mesos. El lema del viatge serà “Alceu la mirada”, que és exactament el que farà Lleó XIV mateix a Barcelona quan surti al carrer Sardenya a beneir des de baix la creu que recentment ha culminat la Sagrada Família.
Sense Sagrada Família, el Papa no s'hauria mogut de Roma, però si venia, havia de passar per Madrid (no cal que expliqui el perquè) i aprofita per fer un viatge que hauria volgut fer el seu antecessor el papa Francesc, que és anar a les Canàries, punt d’arribada per al qual es juguen la vida milers d’africans que volen entrar a la Unió Europea. Dit i fet, aquí tenen el logo, d’un disseny kitsch i passat de moda com feia temps que no es veia, en què hi surt la Sagrada Família al mig, la Puerta de Alcalá a l’esquerra i el mar (que representa les Canàries, que ho envolta). I ara ve el millor. Al moment de presentar el viatge, diu la Conferència Episcopal que, en això d’alçar la mirada es troba “el reconeixement de Déu com a font d’unitat (Madrid), bellesa (Barcelona) i la caritat (les Canàries)”.
Posats que et triïn per algun concepte, està bé que Barcelona vagi associada a la bellesa, però no em diguin que no és sensacional que el reconeixement de Déu com a font d’unitat sigui Madrid. Madrid, unidad de destino en la espiritual, també. Està clar que aquest viatge no escaparà a la mateixa tensió nacional que ja es va viure el 1982 amb la visita de Joan Pau II i el 2010 amb la de Benet XVI.
Bon dia.