La podridura de l’Estat

Avui és un d’aquells dies en què no tens temps ni de situar-te. Estem pendents de l’Iran, perquè Trump sembla decidit a no donar més ultimàtums. Ahir va dir: “Podem destruir l’Iran en una nit, i aquesta nit pot ser demà”, o sigui, aquesta pròxima matinada. Aquest cop pot anar de debò, perquè això dels ultimàtums prorrogats comença a ser la riota i perquè el llenguatge barroer que Trump ha fet servir aquests dies mostra més desesperació que capacitat d’intimidar el règim dels aiatol·làs, i això encara el fa més perillós. Si la seva amenaça es compleix, les conseqüències poden ser catastròfiques, gairebé inimaginables, més enllà de les morts, dels crims de guerra que cometrà i de l'economia mundial saltant també pels aires.

Per entendre com és Trump d’erràtic i de neronià, només cal que pensem que té el món admirat pel viatge de la NASA a la Lluna: l’ésser humà mai no havia estat tan lluny de la Terra, i això és una notícia extraordinària i d’unitat nacional i gairebé mundial, però Trump mateix s’ha contraprogramat amb una guerra de la qual no sap quin és el sentit i de la qual no sap sortir-ne. Només sap presumir del rescat del pilot abatut (una operació meritòria, sí, perquè si els iranians feien un presoner el cost polític per a Trump hauria estat molt alt), però ben mirat l’Iran ja té un gran ostatge, que és l’estret d’Ormuz, del qual depenem tots.

Parlant d’Ormuz, els recomanem molt especialment els reportatges que aquests dies està firmant el nostre cap d’Internacional, Francesc Millan, des de l’Orient Mitjà. Ahir vam llegir com navegava per l’Estret, i avui el tenim al moderníssim i molt exposat Dubai.

No tot són desgràcies: l’atur ha baixat a Catalunya i la quantitat de gent que té feina i que està afiliada a la Seguretat Social frega rècords. És una bona notícia, que no evita, per desgràcia, que hi hagi gent que treballi i no surti de pobre.

I ahir un vell conegut, Jorge Fernández Díaz, va anar a judici acusat d’haver participat en el robatori a Luis Bárcenas d’informació que comprometia el PP. La trama de la Kitchen hauria pagat amb diners de fons reservats policials els suborns al xofer de Bárcenas. Seuen al banc dels acusats un que va ser ministre, un que va ser secretari d’estat, cinc comissaris, dos inspectors i dos policies. Podridura fins al moll de l’os de l’Estat, un tipus de podridura que coneixem bé, perquè alguns d’aquests, començant per Fernández Díaz, surten a totes les fotos de la policia patriòtica.

I avui comença el cas Koldo, que afecta el PSOE: compra de mascaretes, contractacions, endollisme i favors. Tenen alguna cosa en comú aquests dos judicis? Sí, que Fernández Díaz era de la màxima confiança de Rajoy i Ábalos era de la màxima confiança de Pedro Sánchez.

I acabem amb una pàgina que fa pensar que a Rodalies continuarà el malson. És aquesta que firma la Natàlia Vila. Com saben, el servei es presta amb trens del 1990, i ara havien de venir els nous. Primer havien de venir l’any passat, després a començaments d’any i ara diuen que “a la tardor”, i la majoria seran per a Rodalies i a Regionals no en vindran gaires, i s'aniran entregant als pròxims 4 anys, fins al 2030. A sobre, alguns combois nous que ja estan en període de proves ja estan coberts de pintades. No hi ha més preguntes, senyoria.

Bon dia.