This browser does not support the video element.
La crònica política segueix sent una crònica judicial, amb els judicis que continuen a Jorge Fernández Díaz i la cúpula patriòtica policial, a Ábalos i Koldo i a la família Pujol.
Ahir van afegir al grup Begoña Gómez, dona del president Sánchez, processada pel jutge instructor, que vol marxar de jubilació amb la feina feta i, si pot ser, amb la condemna suggerida.
Mentrestant, el matrimoni Sánchez-Gómez és a la Xina, on el president espanyol continua fent créixer el seu paper present, i sobretot futur, de líder mundial progressista, antagonista dels populismes d’ultradreta i MAGA diversos.
Sense anar més lluny, aquest matí Sánchez ha estat rebut pel president xinès, Xi Jinping, que ha dit que tant la Xina com Espanya "són al costat correcte de la història" i que els dos països coincideixen en la defensa del dret internacional, i ha instat Sánchez a sumar esforços contra la "llei de la selva". Atenció a la carrera internacional de Sánchez, que sap que l’espanyola se li pot acabar l’any que ve.
Mentrestant, segur que deuen recordar que ahir vam mostrar-los el muntatge de Trump com si fos Déu. L’ha hagut de retirar (no sense abans haver dit que ell estava fent de metge de la Creu Roja, no de Déu). I el que s’ha regirat contra Trump ha estat el Papa.
Quan li van preguntar per la qüestió ahir a bord de l’avió que el portava a Algèria, Lleó XIV va dir que no té por del govern de Trump, que és una expressió molt del Nou Testament: “No tingueu por”.
I quan amb aquests ingredients ja estava fet el plat del dia, apareix Eduardo Mendoza i diu:
Eduardo Mendoza: “Fora Sant Jordi. És el Dia del Llibre. Sempre s’havia dit el Dia del Llibre, i un dia sant Jordi s’hi va ficar. No hi pinta res. Sant Jordi era un maltractador d’animals, que segurament no sabia llegir. Sant Jordi no té res a veure amb els llibres”.
Com que Mendoza m'ha fet gaudir amb els seus llibres i sempre ha estat d’un tracte molt agradable, quan ho vaig sentir vaig dir-me que devia ser un imitador, o que devia ser una broma (molt desencertada però una broma); però no, és el que és.
Crec que Mendoza s’ha equivocat, en el to i en el contingut. Sant Jordi és allò que fa que la festa del llibre a Catalunya sigui l’admiració, quan no l’enveja, del món del llibre. Haurem de repetir una obvietat: la suma de rosa i de llibre, de literatura i d’amor és d’una força simbòlica tan gran que ha fet que aquesta celebració sigui universal, descodificable per tothom, vingui d’on vingui i parli el que parli. Sant Jordi no és un intrús, precisament és l'element que posa sentiment i color popular al que d’una altra manera seria una fira del llibre. Una vegada més, allò que ens fa universals és la catalanitat. És incomprensible que un autor com Mendoza en parli en contra.
Bon dia.