This browser does not support the video element.
Qualsevol notícia que comentem aquí s’ha d’entendre en un marc de guerra que ens afecta cada vegada més. Guerra a Ucraïna primer i ara a l’Iran i al Líban. El preu del petroli ha tornat a enfilar-se i ja sabem que quan s’apuja la benzina s’apuja tot. La nostra economia depèn, en aquests moments, de dos polítics, Netanyahu a Israel i Trump als Estats Units, a qui tot això els és igual perquè la guerra els dona mans lliures per fer el que vulguin. Per exemple, Israel ha atacat el jaciment de gas més gran del món. De manera que, aquesta guerra, que els Estats Units han anomenat “Fúria èpica”, ens està portant una inflació èpica i un desastre èpic, com tot el que toca el dit inepte de Trump, sobretot quan es deixa menjar l’orella pel lobi israelià i es refia de la seva intuïció, més que no pas dels seus generals o dels seus consellers de seguretat nacional. Cada dia està més clar que amb bombardejos i assassinats selectius els Estats Units no faran caure el règim dels aiatol·làs.
En aquest sentit, els recomano aquesta anàlisi de Francesc Millan, cap d'internacional de l’ARA, que es resumeix en un a veure si l’”Amèrica Primer” està esdevenint un “Amèrica Sola”, perquè Europa està guardant distància en aquesta guerra de Trump-Neró. Precisament, avui a Brussel·les i demà a Madrid, s’aprovaran mesures per pal·liar els perjudicis a la nostra butxaca que aquesta guerra ens està causant.
En aquest ambient, que és molt més que un teló de fons, els hem estat explicant durant les últimes setmanes aquesta història dels pressupostos.
Illa fa una cosa que no s'havia fet mai, que és presentar uns pressupostos per acabar retirant-los, i ara Esquerra afirma que es comprometen a “negociar uns pressupostos abans de finalitzar l’actual període de sessions”, sense mencions a la gestió de l’IRPF. Això hauria de voler dir que els comptes s’aprovaran al juny. Mentrestant, aquest matí, el Govern ha aprovat un suplement de crèdit de vora 6.000 milions d’euros (5.988) per "garantir el funcionament" dels serveis públics i guanyar "més temps" per encarrilar les converses amb Esquerra. Uns diners que es destinaran principalment a l'augment de retribucions de funcionaris, inclosos els augments pactats amb CCOO i la UGT per als mestres i amb els sindicats dels Mossos d'Esquadra.
Si reduíssim la política a un marcador, aquest matí hi llegiríem Illa 0 - Junqueras 1. Ja dic que això no havia passat mai. És un gripau de mides considerables que s’ha hagut de menjar el president Illa per no molestar Pedro Sánchez, perquè per aconseguir que la Generalitat recapti el 100% de l’IRPF, cal que el Congrés modifiqui la llei de finançament de les comunitats autònomes i digui que aquesta gestió es pot delegar. Per això fa molta gràcia (una gràcia trista, això sí) sentir la vicepresidenta espanyola Montero, que ahir la van aturar un moment als passadissos del Congrés i li van demanar què li semblava la retirada dels pressupostos i si el govern espanyol hi havia tingut alguna cosa a veure.
María Jesús Montero: “Amb el govern d’Espanya, no. Hauran de preguntar a la Generalitat, perquè han sigut el president Illa i el senyor Junqueras els qui han traslladat que l’acord passa per la retirada dels pressupostos i tornar-los a portar, suposo que amb la incorporació d’algunes qüestions que aquests dies podran acordar o pactar, però han sigut ells els qui ho han explicat i evidentment el govern d’Espanya no hi ha tingut res a veure.”
Evidentment, el govern d’Espanya hi ha tingut tot a veure. I això és tot, la gestió del 100% de l’IRPF seria una fita històrica, que té molts enemics (els alts funcionaris d’Hisenda no ens volen ni sentir a parlar perquè la recaptació d’impostos és un element de sobirania), Esquerra l’ha vinculada als pressupostos de la Generalitat, en aquest moment, això, a Pedro Sánchez no li va bé, i hem d’esperar que Montero se’n vagi a fer de candidata. És el que té ser un subsistema. Exemple: el Parlament no pot exigir que els xofers acreditin un nivell intermedi de català, sinó com a màxim el nivell elemental, segons va resoldre ahir el TSJC a petició d’aquest grup de pressió nacionalista espanyol que es fa dir Convivència Cívica Catalana.
Bon dia.