This browser does not support the video element.
Una bona notícia ha arribat aquesta nit des d'Hongria:
Viktor Orbán ha perdut les eleccions. Les ha perdut clarament, perquè el líder de l’oposició les ha guanyat amb una contundent majoria absoluta de dos terços amb la participació més alta de la recent història democràtica d’Hongria; mai hi havia anat a votar tanta gent des del 1989 quan va caure el règim comunista, o sigui que hi havia ganes de votar i ganes de canvi.
El perfil del guanyador, Péter Magyar, és aparentment contradictori: va treballar per al govern d'Orbán, però se n’ha anat separant fins a afirmar aquesta nit que “el poble d’Hongria ha dit sí a Europa”. I a Brussel·les hi ha eufòria, perquè encara que Hongria és un país relativament petit (9 milions i mig d’habitants), l’Hongria d’Orbán era una mena d’ovella negra a la Unió Europea per una doble i poderosa raó: era el candidat de Putin i de Trump. S’ha oposat sempre a les sancions europees a Rússia, i pel que fa a Trump, Orbán era una de les referències europees del president americà, fins al punt que la setmana passada el vicepresident Vance va anar a Hongria a donar suport a Orbán en un acte electoral. Que els candidats de Trump perdin a Europa, que anar del bracet de Trump resti més que no pas sumi, és un senyal que la gent no vol guerres com les de l'Iran que ens estan encarint i complicant la vida, com expliquem en aquesta pàgina: l’encariment dels fertilitzants amenaça el cost dels aliments, i resulta que els països del golf Pèrsic són dels principals productors.
Per cert que la primera ronda de les converses de pau amb l'Iran va acabar amb desacord (com era de preveure) i aquesta nit Trump ha dit que bloquejarà l’estret d’Ormuz (que impedirà que l'Iran cobri peatges per passar-hi), que en el fons és el reconeixement que no el pot obrir. I com que ho fa tot a l’engròs, aquesta matinada ha atacat el papa Lleó XIV en una d’aquestes respostes a peu d’avió, dient que el Papa és “dolentíssim per a la política exterior”, que suposa que “li agrada el crim” i que no volen “un Papa a qui li agradin les armes nuclears” (les de l’Iran). Tard o d’hora havia de passar. Lleó XIV és nord-americà i quan va dir “Déu no beneeix cap conflicte” s’enfrontava al conglomerat de Déu i exèrcit que sustenta ideològicament la narrativa americana, fins al punt que, aquesta nit, Trump ha penjat aquest muntatge:
On bàsicament ell és Déu, que baixa del cel a curar un cos malalt, rodejat de soldats àngels. Fa venir fàstics només de veure-la, però és una comunicació adreçada a un tipus de votant que necessita creure que Trump l’encerta sempre, fins i tot quan s’equivoca. Quin problema hi ha amb criticar el Papa si tu ets Déu?
I acabo. Ja saben que n’hi ha un que està pescant en aquesta situació. És Pedro Sánchez, que ha començat la setmana a la Xina i l’acabarà a Barcelona. A la Xina li ha demanat que equilibri la balança comercial amb Europa, perquè si no les fàbriques d’Europa hauran de tancar, i aquest cap de setmana porta a Barcelona una mena d’internacional progressista. Segueixin aquests moviments encara que sigui de cua d’ull, perquè Sánchez sap que té molt difícil repetir presidència a les eleccions del 2027 i està decidit a buscar un lloc rellevant a la política internacional, sobretot ara que el seu antagonisme amb Trump li ha sortit bé.
Bon dia.