L'encariment dels fertilitzants amenaça el cost dels aliments

BarcelonaEl cost de produir aliments creixerà previsiblement en els mesos vinents arran de la guerra a l'Orient Mitjà. La raó és la dependència de l'agricultura mundial dels fertilitzants, dels quals alguns dels principals productors són els països del golf Pèrsic. L'exportació d'aquests productes químics s'ha vist tan afectada com el petroli per culpa del conflicte, cosa que ha provocat increments de preus que probablement s'acabaran traslladant al preu final del menjar.

La majoria dels fertilitzants s'elaboren a partir d'hidrocarburs. Igual que amb el petroli i el gas, el problema per al sector dels fertilitzants és doble. Per una banda, l'escalada bèl·lica ha destruït instal·lacions d'extracció, tractament, emmagatzematge i refinament d'hidrocarburs, cosa que també té un impacte sobre la producció de fertilitzants. I per una altra banda, el tancament de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran impedeix el trànsit de vaixells des dels països productors, com ara l'Aràbia Saudita o Qatar, cap a la resta del món.

La preocupació en el sector és elevada, no només entre els productors europeus, sinó també entre els agricultors, que són els principals usuaris d'aquestes substàncies. El temor és que es repeteixi l'encariment dels adobs agraris que ja es va produir quan Rússia va envair Ucraïna –dos països productors– el febrer del 2022, que va causar que hi hagués un augment del preu dels aliments i del cost de la vida per a les famílies.

Cal tenir present, però, que tot i que és una regió productora important, l'Orient Mitjà no és on més fertilitzants es fabriquen. El mercat el lidera l'Àsia oriental, amb països com Indonèsia i la Xina. Altres estats, com ara Rússia, el Canadà o els Estats Units també en són productors. La diferència és que, a l'Orient Mitjà, la major part de la producció es ven a l'estranger. En els altres casos, en canvi, una part destacable –si no tota– no surt dels mercats interns, i la Unió Europea depèn especialment del mercat exterior.

Així doncs, Ormuz és "un dels punts estratègics marítims més importants per al comerç mundial de fertilitzants", va assegurar dilluns passat en un comunicat l'Associació Nacional de Fabricants de Fertilitzants (Anffe), la patronal espanyola del sector. L'estret és, a més, "un pilar" per al transport de productes necessaris "per a l'agricultura", va afegir l'organització. Concretament, en surt cada any una mica més d'un terç de la urea –un dels adobs més utilitzats al planeta– que es comercialitza al món, mentre també hi passa gairebé una quarta part de l'amoníac i un 18% dels fosfats amònics, dos components també essencials. En el cas d'Espanya, la majoria d'urea que es consumeix prové d'altres parts del món, però si una part de la producció mundial està bloquejada per la guerra a l'Iran, el preu pujarà a escala mundial, cosa que afectarà tots els fabricants de fertilitzants independentment d'on tinguin els proveïdors.

Segons l'Anffe, els mateixos productors de l'Estat estan preocupats per la situació a l'estret, que es manté gairebé tancat malgrat els intents d'alto el foc de l'administració nord-americana que permetin reobrir-lo, encara que sigui parcialment. "L'impacte [del tancament d'Ormuz] pot augmentar i afectar l'activitat de les empreses", va alertar la patronal, que va augurar "el tancament d'alguna planta productiva" si es perllongués durant molt de temps.

Petició a Brussel·les

Davant la possibilitat de l'encariment dels fertilitzants, França i Itàlia han liderat una petició a la Comissió Europea perquè suspengui el mecanisme d'ajust en frontera per carboni (CBAM, de les sigles en anglès), una demanda a la qual s'ha afegit el govern espanyol. El CBAM és la regulació comunitària que obliga els importadors europeus de productes estrangers a pagar una taxa per les emissions de diòxid de carboni, fruit de la fabricació del producte. La norma busca reduir l'impacte ambiental del comerç europeu i posa en peu d'igualtat els exportadors estrangers amb els productors europeus que operen dins del mercat comú, ja que aquests últims també paguen un impost per les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

La demanda franco-italiana, però, no ha sigut ben rebuda per Brussel·les. El comissari d'Agricultura i Alimentació, Christophe Hansen, va opinar que una suspensió, encara que fos temporal, del CBAM sobre els fertilitzants podria "empitjorar" la dependència europea de les importacions de tercers països, tot i que va anunciar que la Comissió elaborarà un pla amb mesures "a curt termini” i “estructurals” per garantir que els agricultors i productors europeus tinguin accés als adobs i a les matèries primeres que necessiten.

A més, el comissari va apostar per "reforçar la producció" dintre de la UE i impulsar l'ús de "fertilitzants d'origen biològic i baixos en carboni".