Beure’s la Lleona

Sovint es diu que una bona carta de vins en pressuposa una de molt bona de gastronòmica. Al restaurant La Lleona Salada d’Altafulla es fa cert. “La primera idea va ser obrir un bar de vins amb cuina freda, però realment ens feia molta por perquè no vèiem que el sud estigués preparat”, diu la sommelier Helena Boronat, una de les quatre sòcies. Després de veure que era arriscat dedicar-se només al vi, van decidir-se pel restaurant en un carrer que no passa, marcat per la bellesa de l’arquitectura i una buguenvíl·lea. Van obrir al maig. “La idea és molt clara. Hi tenim vins vibrants i energètics que no et deixen indiferent. Ens agrada que el vi desperti coses a qui el beu; això és el que busquem i el que ens motiva”, resumeix. Amb el seu germà Cesc també fan vi al celler Tanca els Ulls, a Nulles. Clarament, la carta respira l’esperit dels seus vins i és un estol cada vegada més divers de vins d’amics que s’ho valen, com els veïns del Celler 9+ o Sicus. “Volíem una carta líquida curta, però em sento més còmoda a mesura que vaig incorporant més referències encara que a vegades pugui costar introduir-les. El client es deixa aconsellar gairebé sempre. No coneix massa els vins que suggerim, perquè a Tarragona el públic és més aviat clàssic. Per tant, fem una feina pedagògica, de formiga, però la fem convençudes. Pensem que val la pena mostrar allò que encara no és visible”, explica. La majoria dels vins de la carta són catalans i de les comarques de Tarragona, però no falten referències de petits elaboradors italians i francesos. “Volem vins de produccions curtes amb persones al darrere”, matisa Boronat. S’atreveix a dir que “si el restaurant fos un vi, seria el Cambuix de la viticultora mallorquina Cati Ribot: un vi vermell d’escursac i callet. Això és el que resumeix l’esperit de la carta: varietats autòctones i molta artesania en l’elaboració”.

Boronat ja té en ment ampliar-la de cara a la tardor; passarà d’un full amb mig centenar de referències a un petit catàleg. A l’estiu, al restaurant han fet ple i han sabut crear harmonies amb una cuina que exhibeix totes les virtuts del mediterrani amb producte de temporada i proximitat, i un toc juganer, el del cuiner uruguaià Sebastian Benia Ruiz. El llobarro salvatge a la brasa, el tàrtar de tonyina o la croqueta de gamba vermella de Tarragona han fet les delícies de locals i turistes. “Seguirem atrevint-nos i cada dos o tres mesos mourem la proposta gastronòmica. Per la tardor estem pensant en un cicle de música i vi. Buscarem formats més distesos i que nosaltres també ens ho passem bé”, avança. Els primers fidels saben que s’hi ha d’anar en ocasions reiterades i que l’acollida és un altre dels seus grans valors.