AlcoverPel que fa a l'extensió, amb les seves 39.800 hectàrees el Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i Serra de la Llena serà el segon parc natural més gran de Catalunya, només per darrere del de l'Alt Pirineu. Però si el que tenim en compte és el nivell de complexitat, el futur parc natural guanya per golejada. Ja es considerava prioritari durant la Segona República, i un cop acabada la dictadura hi va haver diferents intents de convertir-lo en una realitat, però ha estat impossible. Després de moltes promeses incomplertes i de canvis de calendari constants hi ha una data que, ara sí que sí, sembla que es complirà: el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicarà aquest mes de març el projecte de creació del nou parc natural. A partir d'aquí s'obrirà un període per presentar-hi al·legacions i, segons els càlculs del Govern, es podria aprovar definitivament aquest estiu.
La gran dificultat per definir com ha de ser el futur parc rau, precisament, en la seva gran extensió: inclou 22 municipis de cinc comarques diferents i de dues demarcacions, Tarragona i Lleida. "Ja em diràs què poden tenir a veure la realitat de Cornudella (Priorat) amb la d'Alcover (Alt Camp)", diu l'alcaldessa de Cornudella, Meritxell Cardona.
Convertir tot aquest espai en parc natural permetrà preservar tota una gran extensió, però aquesta protecció implica restriccions. I això ha estat un dels principals esculls. El procés de participació impulsat pel departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha recollit fins a 851 aportacions i encara n'hi ha 150 més que s'han fet a partir de les sessions territorials específiques impulsades pel Govern. “La creació del parc ha incorporat un llarg procés de participació, que ens ha permès recollir una àmplia diversitat de visions, coneixements i expectatives sobre el futur espai”, segons ha explicat aquesta tarda el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, durant un acte a Alcover.
Difícil equilibri
Bona part de les aportacions eren sobre la governança del futur parc i també sobre quin impacte tindrà en les activitats agràries, forestals i ramaderes. L'afectació en el turisme també és un tema que preocupa. Alguns ajuntaments, com el d'Alcover, sempre hi han estat de cara: "Fins ara sempre hi ha hagut interferències, però ara ja és imparable", ha celebrat l'alcalde del municipi Robert Figueras. Figueras considera molt important la protecció del medi ambient que implica forma part d'un parc natural, així com la inversió que entrarà de la Generalitat per poder controlar les diferents activitats. Actualment en aquests boscos hi ha escaladors, caçadors, ciclistes, equipaments de turisme rural... "Qui vulgui treure un benefici del bosc ho podrà continuar fent, però ara el Parc Natural vetllarà perquè tot es faci tal com marca la normativa", diu.
És precisament aquesta normativa la que frena altres agents, com l'alcaldessa de Cornudella. "Nosaltres voldríem quedar fora del Parc Natural, però no ens deixen", diu resignada. A Cornudella de Montsant hi van escaladors de tot el món, però amb els nous plans de protecció "el 30% de les vies, entre les quals les més importants, no es podrien fer", lamenta. També creu que els interessos vinícoles del terme municipal es poden veure perjudicats, ja que creu que es multiplicaran els permisos necessaris per poder tirar endavant una nova activitat econòmica. "Tot això ja ho hem viscut amb el Parc Natural del Montsant", diu.
El mapa del futur parc natural.Generalitat de Catalunya
Cardona, com altres alcaldes i veïns que no ho veuen del tot clar, espera la publicació del projecte final al DOGC per decidir si hi presenten al·legacions o no. "Sembla que ara només es pot accelerar, i crec que estem corrent massa. És com si s'hagués d'aprovar durant aquest mandat per força", lamenta. Des del Govern asseguren que "s’ha acordat fer una regulació flexible de l’ús públic, incorporant mesures adaptatives concertades amb els sectors implicats, com l’escalada i el vol lliure, basades en capacitats de càrrega, l’estat de conservació de la biodiversitat i mesures de control en espais d’alta freqüentació" i estan convençuts que s'arribarà a un acord.
Un parc únic
El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena és un espai natural de primer ordre a Catalunya per la seva diversitat, representativitat i singularitat. Per exemple, hi coexisteixen paisatges mediterranis amb d’altres de centreeuropeus i fins i tot de boreals. Tot plegat es tradueix en un territori amb una gran biodiversitat, amb més de 4.000 espècies identificades i 95 hàbitats diferents, 19 dels quals són d’interès comunitari europeu.
Hi destaquen hàbitats com els boscos de roure reboll (Quercus pyrenaica), l’única comunitat d’aquesta espècie que hi ha a Catalunya, i les pinedes de pinassa, un altre hàbitat singular de la zona mediterrània. També hi trobem costers rocosos, refugi de diverses espècies d’aus i flora adaptada a condicions extremes; teixedes; zones humides i fonts temporals, essencials per als amfibis i els invertebrats aquàtics, com el cranc de riu autòcton, i prats i herbassars amb una de les comunitats d’orquídies més rellevants de Catalunya, amb més de 50 espècies.
Pel que fa a la fauna, destaquen grans rapinyaires com l’àliga cuabarrada, el duc i l’àliga daurada, i una gran diversitat d’espècies de ratpenats, que habiten i troben refugi en els boscos i en les nombroses cavitats i zones rocoses de l’espai.
![El mapa del futur parc natural.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1182 823"%3E%3C/svg%3E)
