Biòtops de la Primera Guerra Mundial a l'Ametlla de Mar

TarragonaEntre Torredembarra i Sant Carles de la Ràpita hi ha més d'un centenar de vaixells que descansen dins del mar. Es tracta de vaixells que es van enfonsar perquè van patir un accident o perquè un submarí alemany, durant la Primera Guerra Mundial, els va atacar. El punt neuràlgic d'aquest cementiri de vaixells, que gràcies a la força de la natura ja s'han convertit en fantàstics biòtops marins, és l'Ametlla de Mar. Davant la costa d'aquest municipi pesquer hi ha fins a 13 vaixells, segons va registrar Josep Maria Castellví, l'historiador i documentalista submarí sense el qual no coneixeríem aquesta història. "No se sabia ni els vaixells que hi havia ni per què els havien enfonsat", explica Castellví, que després de consultar documentació dels mateixos submarins alemanys ja ha publicat tres llibres sobre els vaixells enfonsats, entre ells La guerra secreta del Mediterrani.

"La major part eren vaixells que portaven carbó dels Estats Units, d'Anglaterra o dels països nòrdics cap a Itàlia o França", explica. Aquest combustible es feia servir per fer funcionar les fàbriques que havien de fer armament durant la Primera Guerra Mundial. En aquest conflicte Espanya es va mantenir neutral, de manera que els vaixells que passaven per la costa espanyola quedaven protegits. El problema era quan arribaven al golf de Sant Jordi i en lloc de seguir vorejant el litoral, per estalviar-se unes milles, seguien en línia recta i s'allunyaven de la frontera que els protegia. Allà hi havia, amatents, els submarins alemanys per fer-los pagar als l'excés de confiança. Hi va haver enfrontaments que van durar hores, i tot això davant de la costa de l'Ametlla. "Hem de pensar que els pescadors de l'època tot això ho van veure", explica Castellví, que destaca que hi havia "certa psicosi" entre els veïns i pescadors per tots aquests enfonsaments.

De tots els vaixells que hi ha enfonsats, però, l'únic que pot visitar algú que tingui nocions de submarinisme és el Cavour, conegut popularment com "el Correu". Aquest vaixell, que reposa des del desembre del 1917 a 54 metres de profunditat, navegava a les fosques per no alertar els temuts submarins alemanys quan va topar contra el vaixell que l'escortava. Buscant informació, Castellví va descobrir que abans d'aquest accident, el Cavour es deia Florida i va tenir un altre accident a la costa de Nova York, quan va topar contra un vaixell que es deia Republic. La naviliera propietària del Republic, la White Star Line, va voler compensar la tripulació que s'havia quedat sense viatge i els va oferir un bitllet amb el vaixell que estaven construint i que era el transatlàntic més gran mai conegut. Era tan gran que de nom li van posar Titanic.

Tota aquesta informació, amb imatges incloses dels vaixells de l'època i rèpliques de les naus i del submarí alemany, està exposada al Centre d'Interpretació de la Pesca de l'Ametlla.