Isabel Martínez Martínez: “Les fonts orals són importants perquè hi ha anys que no hi havia gaire documentació”

Vermuts Miró protagonitza el primer volum de la Biblioteca d’Història Empresarial, impulsada per MaserGrup. L’obra, escrita per la historiadora Isabel Martínez (Cambrils, 1973), repassa l’evolució de Vermuts Miró des de la seva fundació l’any 1914 fins a la seva adquisició l’any 2020 per part de MaserGrup, contextualitzant la trajectòria de la marca dins la història de la producció de vins i vermuts al Camp de Tarragona fins a l’actualitat. El llibre es presentarà el proper 7 d'abril a la Casa Navàs.

Com va plantejar la preparació del llibre?

— Ha estat un procés llarg. La proposta inicial em va arribar el 2021 i l’he compatibilitzat amb altres recerques. Com qualsevol recerca d'aquestes característiques, era important conèixer la bibliografia i les fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques sobre el tema, tot i que el punt central de la recerca era l'empresa dels Miró. Com que hi ha moltes fonts diverses, ha sigut gratificant.

Quines han estat aquestes fonts?

— A l’Arxiu Comarcal del Baix Camp hi ha documentació de l'empresa, com plànols, però també a l’Arxiu Comarcal del Priorat, per la seva etapa allí. Hi havia documentació molt vinculada a la faceta laboral de l'Emili Miró Oliver, en la seva etapa com a metge i sobretot com a terratinent. I també una part del comerç amb el vi. Vaig contactar amb l'arxiu de l'empresa, amb possibles fonts que m'aportessin documentació i fotografies, i testimonis que coneguessin tant a la família com també a l'empresa. Les fonts orals també són importants en aquest llibre. Vaig tenir la sort que hi havia dues treballadores de llarg recorregut i aquestes sí que em permetien fer el lligam amb els anys que no hi havia tanta documentació. M'explicaven també el tarannà personal, que em sembla interessant en una empresa d'aquest caràcter.

Qui funda l’empresa és un terratinent, metge de Cornudella de Montsant.

— Podria ser una mica estrany que un metge terratinent es posi a produir vi. És més aviat una figura d'un terratinent, d'una persona que encavalca els finals del segle XIX, com a metge, i segle XX, com se situa en el món del comerç i en una petita empresa molt local. Per això ho contextualitzo també en com la fil·loxera afecta el món rural català i també quines facetes personals i laborals té ell: metge, persona de prestigi dins d'un món rural, proper a la política també, perquè té càrrecs polítics, tot i que una mica circumstancials. Intento interpretar, sense que hi hagi documentació concreta, com podria ser el món en el qual aquesta família començava ja a encarrilar-se cap a aquesta faceta.

Un moment important és aquest pas de Cornudella a Reus.

— Estem al 1957. Sí, de fet, el llibre per això diu "any crucial". Hem de situar-nos en el context de la postguerra. La família decideix fer un canvi residencial, sempre mantenint el lligam amb el territori. Miró Salvat, de manera molt encertada, canvia el seu centre econòmic i de futur empresarial i se situa en una ciutat en la qual històricament havia tingut importància el comerç dels vins i el món empresarial, però que no està en els seus millors moments. Els Miró són molt resilients. Aprofiten tot el bagatge que tenien i comencen a fer una aposta decidida. Se'n surten i l’empresa comença a fer-se forta en un context molt diferent.

El salt important és als anys vuitanta, quan comencen a embotellar el vermut.

— S’avancen a la legislació de l'embotellament. A principis dels vuitanta decideixen que volen fer el seu producte, canviar del producte a granel al producte embotellat. Això també és una aposta interessant, perquè han de canviar el seu model de vendre un producte que ningú pot identificar amb la teva marca a apostar per una marca concreta, amb una etiqueta. Vol dir també invertir en publicitat i en una sèrie de qüestions tècniques que et permetin créixer i mantenir-te. És un moment que potser el vermut no estava en una situació com l'actual, sinó que això acabarà arribant posteriorment.

Vermuts Miró queda molt ben preparada per a quan el vermut, potser a la primera dècada dels 2000, faci aquest salt de beguda més relacionada amb gent gran a una beguda més moderna.

— Sí, és la revitalització d'aquest producte, una manera d'entendre'l diferent. No era una beguda de moda i a partir de llavors es vincula amb passar una estona tranquil·la i relacionada amb l'oci. També hi ha un context a nivell local que els ajuda, a ells i a la resta de marques de vermut que encara es mantenen, per col·laborar perquè aquesta moda tingui un paraigua prou ampli per afavorir aquestes empreses.

Més avançat el segle XXI trobem Vermuts Miró patrocinant tota mena d'esdeveniments a Reus i al territori.

— Sí, amb això el que he volgut destacar és que, a més de vincular-se a aquesta marca i patrocinar propostes lúdiques i culturals i aquest patrimoni intangible que tenim a la ciutat, també mai deixen d'estar vinculats al seu lloc original, a Cornudella. No perden mai els orígens perquè marquen la seva identitat.

És una empresa familiar, per tant, és una empresa que va superant generacions, que això té avantatges i inconvenients.

— Això ha sigut interessant. La situació actual és molt diferent de la recerca, majoritàriament, i és clar, jo tenia clar que ho volia deixar emmarcat en la compra de Masser Group perquè, de fet, va ser una mica aquest, l'encàrrec. S'ha donat la feliç situació que ha coincidit el moviment empresarial amb la sortida del llibre, s'ha pogut fer el balanç amb la mateixa empresa actual, que com dius no té res a veure amb una empresa familiar. No hi ha hagut justament cap representant de la família, perquè tristament els màxims impulsors tots han desaparegut. Aquests orígens que personalment et poden semblar, sense contingut pejoratiu, més modestos, humils, et mostren que aquest treball de generacions i continuat i resilient pot donar peu a un llegat empresarial, però també humà, d'una certa mirada envers el territori que t'envolta. Per tant, és un llegat, també, penso jo, immaterial o emotiu, si vols. Una recerca d'aquest tipus pot ajudar justament a posar en valor aquest passat que suposa, ara sí, una petita part del futur i de l'actual present.

Com veu el futur del sector del vermut?

— És un sector que pot fer pujades i baixades. Ara estem en una pujada, però pot haver-hi una baixada. Un projecte d’aquest tipus et permet recuperar un llegat que hi ha a la ciutat i al territori i et permet també una mica tenir l'orgull de conèixer el teu passat.