Quan la IA ens passa al davant

Aquesta nit he tingut un somni molt fotut. Somiava que hi havia uns cadellets de gos i que un d’ells incorporava millores gràcies a la intel·ligència artificial. Jo, espantada, pensava: com hem pogut arribar fins aquí?

Que la IA és una eina potent i plena de possibilitats no ho discuteix ningú. Però una cosa és utilitzar-la com a suport i una altra molt diferent és començar a substituir persones.

Fa poc m’han explicat que hi ha metges que diuen als pacients que les dietes els les faci el ChatGPT. De debò? Una persona que ha estudiat medicina acaba derivant un pacient cap a una màquina? I, mentrestant, ens alerten dels riscos de l’ús excessiu de la intel·ligència artificial.

També hi ha una altra realitat que em toca molt de prop: la nostra professió. Ara mateix ja existeixen ràdios fetes amb intel·ligència artificial i amb veus clonades. I aleshores la pregunta és inevitable: on queda l’humà? On queda el periodista?

Perquè la màgia de la ràdio no és només una veu que parla. És la mirada humana, el criteri, la sensibilitat, la capacitat d’explicar el món des d’una experiència real.

No sé fins on arribarem amb tot això. Però tinc la sensació que, si no hi posem límits aviat, el dia que ens adonem que la tecnologia ens ha substituït ja serà massa tard.