Un món esbojarrat

No sé si seré l’única que veu que vivim en un món molt esbojarrat. Tan esbojarrat que moltes persones es veuen incapaces de gestionar tot allò que els envolta i han de recórrer a ajuda psicològica. Però és que, després de molts anys d’estigmatització, de tabús i de secretisme, sembla que ja ho podem normalitzar. Si ens fa mal el queixal, demanem hora al dentista, oi? I si, per exemple, ens fa mal el genoll, anem al traumatòleg. Doncs el mateix passa quan patim i necessitem ajuda i hem d’anar al psicòleg o al psiquiatre.

La importància de la salut mental es va fer més visible que mai després de la pandèmia. Qui hauria sospitat que d’aquella catàstrofe n'hauríem tret alguna part positiva... Jo no sé quin va ser exactament el detonant, si la mateixa por i incertesa o el tancament, però a partir d’aquell moment vam començar a escoltar com les persones, de forma oberta, parlaven de psicologia, de trastorns i de malalties mentals. La necessitat de viure el present o el que el mindfulness explora, s’està convertint en un leitmotiv que ressona cada vegada més, i intentem aplicar-lo més o menys encertadament, ja que no és tan senzill com sembla.

Moltes vegades vivim en pilot automàtic, amb l’estrès i el cortisol pels núvols, no ens escoltem, i un dia, sense adonar-te’n, comences a patir angoixa i ansietat o potser, fins i tot, a tenir una depressió. Prestem-nos atenció i recordem que, si ens cal, hi ha grans professionals que ens poden ajudar donant-nos eines i recursos que la majoria no tenim.